Per les vacances buscava un llibre entretingut, que no fes pensar gaire, amb prou pàgines per no quedar-me curta i edició de butxaca. Així que cap a la llibreria, on vaig trobar aquest "thriller de gran éxito internacional" de l'escriptor argentí Federico Axat. N'havia sentit a parlar bé però no sabia de què anava.
La última salida narra la història de Ted, un home jove i ric, empresari d'èxit, casat amb una dona a la qual estima i amb qui té dues filles. Però Ted està a punt de suïcidar-se d'un tret al cap. Just en el moment en què, sol a casa, està ja amb la pistola a la mà, un home pica a la porta de manera insistent, cridant-lo pel seu nom. Ted es desconcentra, qui és aquesta persona que coneix el seu nom i ve a molestar-lo de manera tan inoportuna? Just en aquell moment Ted veu un paper doblegat sobre la taula que té al costat i que no recorda haver deixat allà. El llegeix: " Abre la puerta, es tu última salida". Esgarrifós, no? Finalment Ted obre la porta i es troba amb un desconegut que li demana que posposi el seu suïcidi, tot fent-li una proposta força estranya però que finalment Ted acceptarà.
Quan portava la meitat aproximadament de la lectura encara no entenia ben bé de què anava, fins que vaig arribar a la tercera de les quatre parts en què esta dividit el llibre. A partir d'aquell moment ja vaig veure que m'havia ficat en una novel·la amb una trama molt ben elaborada i amb un fort component de psicologia al qual no estic acostumada però que segurament farà les delícies d'aquells als qui agraden aquest tipus de novel·les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada