dissabte, 19 d’agost de 2017

Si te dicen que caí

   La posguerra va ser una etapa molt difícil de la història d'aquest país , però si no s'ha viscut, per sort per la majoria dels que hi som ara aquí, només cal llegir Juan Marsé per capbussar-se en una Barcelona destrossada, en uns barris perifèrics com el Guinardó i el Carmel on van viure molts dels perdedors, o millor dit, on van sobreviure molts d'ells, ja que altres van quedar pel camí.
    En aquests barris és on viuen una colla de jovenets que passen el temps com poden, entre barraques i ruïnes que encara no s'han reconstruit, inventant històries meitat reials meitat ficció, les "aventis", i així passen l'estona mentre fan alguna trapelleria, recullen qualsevol cosa que es pugui vendre i van descobrint el sexe. 
    La lectura de Si te dicen que caí no és gens fàcil de seguir, a vegades no se sap qui és qui parla, es barreja passat i present: la majoria de la narració es desenvolupa a mitjans dels anys 40, però hi ha parts que corresponen a vint anys després. Tot i això, és tan bona la descriptiva de Marsé que fa que el lector s'endinsi profundament en la trista realitat narrada.  
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada