dimecres, 3 d’agost del 2016

Donde los escorpiones

    La parella de guàrdies civils Chamorro i Bevilacqua s'enfronten en aquesta ocasió amb un cas molt diferent dels que han investigat fins ara: han d'anar a la base militar espanyola d'Herat, a l'Afganistàn, per resoldre l'assassinat d'un sergent, que ha aparegut amb el coll tallat amb un lohar, una eina que en aquell país fan servir per tallar les plantes del cascall i extreure'n l'opi. La peculiaritat del destí i les circumstàncies que l'envolten farà que aquest cas sigui tot un repte pels dos investigadors.
    Sóc una fan declarada d'aquesta parella però aquest últim llibre no m'ha acabat de fer el pes del tot: la investigació policiaca queda molt sobrepassada per la descripció de la base militar i la rutina de la vida en un lloc tan excepcional. Fins i tot les relacions personals dels dos protagonistes, que queden una mica penjades en marxar tan lluny, no s'acaben de definir ni d'aprofondir, sobre tot en el cas de Chamorro. Ho expresso com a una impressió absolutament subjectiva, ja que haig de reconéixer el bon treball que ha fet l'autor per documentar-se tot viatjant a l'Afganistan per poder viure de primera mà la rutina diària en un lloc tan especial.
    El llenguatge i la manera "quixotesca" d'expressar-se de Vila, que sempre m'havia agradat tant se m'ha fet excessivament recargolada i feixuga. Estic per tornar a començar la saga des de la primera novel·la i retrobar-me amb un autor amb qui he tingut una relació bipolar: m'encanten (o m'encantaven) les històries de polis i no puc amb els altres llibres que ha escrit, fins i tot Carta blanca, un dels millors, no em va acabar de convèncer.

2 comentaris:

  1. Ja esperava la teva opinió! I m'ho temia, de debò: n'he sentit a parlar força malament, precisament pels defectes que anomenes. M'esperaré a llegir-lo, no tinc pressa, i més si ja sé que no és per tirar coets.
    Saps que crec? Que l'autor no s'ha adaptat a les noves tecnologies. Clar que les coneix, sap que són i com funcionen, però no sap compaginar una trama que enganxi amb el món d'avui dia. Alguns dels seus llibres els vaig llegir un rere l'altre, i em vaig adonar d'aquesta evolució negativa, de que abans ho tenia més fàcil perquè tot era anar amunt i avall, sense mòbils, sense internet, i que com més s'acostava a l'actualitat més minsa era la trama i més pesat en les xerrameques era en Vila, com per compensar. També t'ho sembla a tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, també m'ho ha semblat, se'm comença a fer pesat en Vila i trobo a faltar més protagonisme de Chamorro, que ja s'ho ha guanyat després de tants anys.
      Tens raó en el tema de les noves tecnologies, Vila està envellint molt malament.

      Elimina