Puta pasta

    En Marc passa una mala temporada: la seva exdona no el deixa tranquil, el seu negoci de serveis lingüístics s'enfosa... En ple mes de juliol, sota la xafogor barcelonina, en Marc pensa què pot fer per sortir del pou quan la bella Verònica, amiga de la infància, li proposa una solució per als seus problemes. Però la Vero no és de fiar, com tampoc ho és el diputat Bernal, per a qui el Marc ha de fer de "negre", redactant discursos polítics. La Virgínia, esposa del diputat i honorable dama de la societat catalana, ja l'ha avisat, que no s'enredi en negocis amb el seu marit ni amb la Vero, secretària del diputat. Però la situació és desesperada i cal buscar solucions. El que no sap el Marc, encara que ho intuieix, és que accedir a treballar per al diputat mitjançant la Verònica li complicarà la vida molt més del que es pensa.
    Aquesta novel·la, la primera d'Emili Bayo, ha rebut l'últim premi Crims de Tinta. No sempre un premi literari és garantia d'una bona novel·la; no sé si serà o no un èxit de vendes, el que sí sé és que m'ho he passat d'allò més bé llegint-lo. El Marc és un personatge entranyable, un supervivent que ha sabut sortir del pou al qual estava destinat pel seu origen. La trama és fàcil de seguir, hi ha tots els ingredients típics de les novel·les negres: el policia alcohòlic però íntegre, el sicari sense escrúpols, la dona bella i perillosa. 
    Sense grans pretensions, Emili Bayo ha escrit una novel·la negra molt aconseguida i amb un premi ben merescut, que espero li doni el ressó que es mereix.