Estiu de relectures
Seguint amb el que vaig començar al juliol, la poca motivació per lectures noves que m'ha envaït aquest estiu m'ha portat a escollir llibres que havia llegit, com a mínim, fa més de deu anys. Això té un perill, que és que la visió que n'obtingui sigui completament diferent, i fins i tot pot arribar a ser decebedora. Tot i això, no me n'he penedit gens.
El club Dumas és un llibre de llibres, Lucas Corso és un mercenari a la recerca de llibres especials, versions originals, edicions antigues i que sense voler es veu implicat en uns assassinats per culpa d'un misteriós llibre sobre el dimoni. Hi ha una pel·lícula de fa anys, La novena puerta, que no he vist, protagonitzada per Johnny Deep. És una novel·la entretinguda però té el defecte o virtut dels llibres de Pérez-Reverte: massa tècnica, tant que el lector convencional es perd i fins i tot pot arribar a avorrir-se.
La niebla y la doncella és la tercera entrega de les aventures de la parella de guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro, que han d'anar a La Gomera a investigar la mort fa dos anys d'un jove d'origen alemany. No puc dir res negatiu, però és que aquesta sèrie m'agrada molt i no és el primer cop que en rellegeixo un.
I per últim, a casa feia temps que guardava una edició barata, d'aquelles que són la primera entrega d'una col·lecció, de Diez negritos, que vaig llegir quan era una adolescent apassionada de les novel·les d'Agatha Christie. És una lectura tan fàcil, tan lleugera i que a la vegada enganxa tant que potser repetiré amb alguna altra més.
La niebla y la doncella és la tercera entrega de les aventures de la parella de guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro, que han d'anar a La Gomera a investigar la mort fa dos anys d'un jove d'origen alemany. No puc dir res negatiu, però és que aquesta sèrie m'agrada molt i no és el primer cop que en rellegeixo un.
Això de les relectures és un problema, perquè ens queda una impressió del llibre, potser no ens quedem tant amb l'argument, però sí amb la idea general, i quan el rellegim potser ens enduem una decepció perquè no és el que recordàvem. La culpa és nostra, perquè la lectura depèn molt de l'estat en que llegim. Dels teus tres voldria llegir només el darrer, que em falta de l'Agatha Christie, però espero trobar una versió traduïda al català que sigui decent.
ResponEliminaÉs veritat que la relectura és un problema, no ho faig gairebé mai per aixó he sel·leccionat el que volia rellegir, i crec que m'ha anat força bé.
EliminaL'Agatha Christie l'he llegit en castellà, si en trobes alguna traducció de qualsevol d'ella que estigui bé me l'apuntaré.
Bones Botika!
ResponEliminaHas estat entretinguda! Potser també faré això de rellegir llibres que fa tant que vaig llegir, perquè n'hi ha que els tinc per casa dels que no me'n recordo de res!
El club Dumas no em va agradar gaire, això si ho recordo hehehe A l'estiu, a la platja, vaig veure una senyora que llegia l'últim de Lorenzo Silva (si no recordo malament, en vam parlar tu i jo) i vaig preguntar-li si li agradava, i vam iniciar una conversa sobre novel·la negra de la que vaig gaudir.
D'Agatha Christie no n'he llegit res, sembla increïble. És una d'aquelles autores que sempre tinc pendents.
Per cert, és el camí de Ronda, oi? M'ho conec bé, sóc de la zona hehehe
Salutacions!
Hola Roselles! No has llegit res d'Agatha Christie? De joveneta els vaig llegir pràcticament tots, però fa tants anys que ja ni me'n recordo, ;)
EliminaEt recomano el Lorenzo Silva, més que el Pérez-Reverte en qualsevol de les seves novel·les.
I sí, és el camí de ronda en el tram de Platja d'Aro a S'Agaró, com tot el camí, preciós.
No he llegir cap de les teves relectures. :-(
ResponEliminaM'apunto Lorenzo Silva que segons sembla no està gens malament i encara no n'he llegit res.
A mi m'agrada molt el Lorenzo Silva, a mesura que avança la sèrie els personatges evolucionen, es fan grans i són molt reals i propers. Espero que t'animis i que t'agradi.
Elimina