Tamara Sim és una jove periodista no gaire espavilada que treballa escrivint articles per a tabloides i revistes sensacionalistes. Un dia reb l'encàrrec de preparar un article sobre Honor Tait, periodista retirada i degana de la seva professió, amb un premi Pulitzer inclós i una trajectòria professional immaculada. L'Honor, ara ja molt gran, reb amb reticències la jove Tamara i immeditatament l'abisme generacional i personal entre ambdues dones genera una entrevista surrealista, on cap de les dues és capaç d'entendre l'altra.
Aquesta novel·la és la primera d'Annalena McAfee, que és la dona d'Ian McEwan: se li veu la influència familiar. L'exclusiva és més que la història de dues periodistes completament diferents, és una àcida crítica al món editorial londinenc, farcit de gent molt poc professional, sense cultura ni escrúpols, alcohòlics i drogoaddictes alguns d'ells. És també la història de dues persones, dues periodistes amb una realitat personal molt diferent, dos móns completament oposats tot i compartir professió, i per a cap d'elles la vida és gens fàcil.
Tot i que al començament em va costar una mica enganxar-me, i fins i tot vaig estar a punt de deixar-la, agraeixo profundament no haver-ho fet, ja que la segona meitat se m'ha fet molt més grata que la primera, i m'ha permés conéixer i entendre el context en què es desenvolupa la narració.
Bones Botika!
ResponEliminaM'estava agradant l'argument fins que has dit que quasi ho deixes. Quina paciència la teva! Recordo haver escrit sobre llibres que "t'enganxen a partir de les cent pàgines", i ara no sé d'on trauria tanta perseverança. Ara si el principi no enganxa, em costa seguir. Sort que t'ha valgut la pena!
Per cert, veig que la parelleta s'assemblen: jo no he estat capaç d'acabar un llibre de McEwan per molt bo que m'hagin dit que és, de tant pesat que se'm fa.
Salutacions!
Hola Roselles!
EliminaJo sí que sóc fan de McEwan, però que són parella no ho he sabut fins que no havia acabat el llibre i vaig buscar informació sobre l'autora!
A mi se m'ha fet una mica farragosa la primera meitat, que no vol dir ni molt menys que ho sigui, és una percepció molt subjectiva. Per tal que no et desanimis si algun dia ho vols llegir et diré que té tocs d'un humor molt britànic que sí que m'han agradat. És un bon llibre ;)