Operación Dulce

    La jove Serena Frome, estudiant de matemàtiques a Cambridge, és reclutada pels serveis secrets britànics MI5, en l'Anglaterra de 1972. La seva missió consisteix en captar un jove escriptor mitjançant una fundació que ajuda a joves promeses, amb la finalitat d'extendre propaganda anticomunista a través de la literatura. 

   Aquesta és la trama bàsica d'Operación Dulce, última novel·la d'Ian McEwan. Però com és habitual en els seus llibres, la cosa no és tan senzilla com sembla: el context històric, la psicologia dels personatges, les històries d'amor de Serena, la seva infantesa i joventut, fan que aquesta novel·la sigui molt més que una història d'espionatge durant la Guerra freda. Tot i això, el retrat personal de la protagonista es va generant poc a poc, a mesura que McEwan ens introduiex en un ambient trist, en plena crisi econòmica, amb racionament energètic, atur, vagues laborals i una joventut decebuda i sense esperança. Alhora narra l'entrellat de la manipulació pels serveis secrets de la propaganda anticomunista que fa el govern britànic, imitant la política de la CIA i de la URSS: "Era la Guerra Fría blanda", (pàg 374). Cal destacar com remarca la misoginia dels serveis secrets britànics, recelosos de contractar dones si no és per fer tasques administratives.

   Per mi queda clar un cop més que McEwan és un gran escriptor, tot i que no m'ha enganxat tant com Expiació, Dissabte o Solar, el meu desconeixement de la política britànica durant la Guerra freda m'ha deixat fora de lloc en algun moment.