diumenge, 29 de setembre del 2013

La dona veloç

    Qui no s'ha sentit identificat o identificada algun cop per la neurosi obsesiva que pateix la Nes? Tots, en un moment o altre, hem mesurat el temps que triguem a fer les nostres activitats quotidianes, hem estudiat com escurçar aquest temps que triguem a fer-les per aprofitar el temps estalviat per fer altres activitats. El cas és omplir la vida completament, sense deixar estones mortes, no sigui que una estona lliure ens permeti pensar en la nostra vida. Aquesta és la rutina de la Nes, viure ocupant absolutament cada minut del seu dia a dia amb activitats absolutament cronometrades per estalviar al màxim el temps. Tanmateix no té temps de fer altres coses com visitar la seva germana o passar més temps amb el seu pare. Tampoc no té temps de plantejar-se la seva relació amorosa amb l'Eloi, el seu amant des de fa una pila d'anys.
   La vida de la Nes és una metàfora del temps que es viu ara, sempre atrafegats d'un lloc a l'altre, sempre correns, passant la vida sense adonar-se que s'està vivint i que també cal aturar-se, reflexionar, gaudir d'estones sense fer res per trobar-se un mateix.
   La dona veloç comença així i així manté el ritme durant gairebé tota la novel·la, però cap al final perd pistonada de manera estrepitosa, els dos últims capítols tiren per terra l'esplèndida feina feta per l'Imma Monsó en retratrar tot un seguit de personatges molt ben treballats, tant la Nes com la seva família i els seus amics. No puc dir que no m'hagi agradat, però les últimes seixanta pàgines i el final no m'han convençut gens.

4 comentaris:

  1. A mi em va agradar a mitges també, però si no recordo malament, el que em va semblar que equilibrava l'obra i li donava sentit era precisament el final. Així que em sembla que la nostra opinió difereix una mica.

    ResponElimina
  2. Efectivament Xexu, la nostra opinió sobre aquest llibre és ben diferent, igual que ens passa amb molts altres llibres ;)
    Vaig trobar el final precipitat i sense sentit tenint en compte com havia anat fins el moment la narració. Tot just acabar-ho vaig pensar que el problema era meu, que no ho havia entès, i pot ser que simplement sigui així.

    ResponElimina
  3. Jo la vaig trobar molt bona, tot i que reconec que alguns fragments són excessius i que no és un llibre per llegir en moments d'estrès.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig llegir la teva ressenya i ja vaig veure que t'havia agradat molt, això em va animar a llegir-lo. No me'n penedeixo gens, però he trobat dos parts massa diferenciades, i la segona no l'he acabat d'entendre.

      Elimina