Dues històries es desenvolupen de manera paral·lela però lligades de manera tràgica. Per una banda, al 1940, Isabel fuig de casa amb el seu fill petit, escapant d'un marit que la maltracta, poderós falangista extremeny. Per l'altre, María és una jove advocada que exerceix la seva professió a Barcelona l'any 1981 i està greument malalta. Sense saber-ho, la vida de María ha estat condicionada pel dramàtic passat d'altres persones, i ella haurà d'intervenir involuntàriament per esbrinar allò que va passar a la postguerra amb Isabel i el seu fill.
La tristeza del samurái és una novel·la dura, amarga, amb violència que a vegades pot resultar excessiva però no per això menys real, i que parla de fets políticament decissius i que van fer desgraciades moltes famílies, i de com fins i tot els fills acaben pagant els pecats dels pares.
Víctor del Árbol, llicenciat en Història i mosso d'Esquadra, va rebre per aquest llibre el premi Le Prix du Polar Européen a la millor novel·la negra. És un bon llibre, tot i que la cruesa amb què relata l'autor alguns detalls se m'ha fet una mica difícil de pair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada