L'Allan Karlsson és un avi que viu en una residència de gent gran a un poble de Suècia. El dia que fa cent anys, i mentre li preparen una festa d'aniversari a la residència, ell decideix que no li ve de gust celebrar-ho i surt per la finestra de la seva habitació, sense rumb concret i en sabatilles, però amb moltes ganes de canviar d'aires. Caminant arriba fins a l'estació d'autobusos, on troba un jove desmanegat ros i amb els cabells largs i llardosos, barba irregular i una caçadora texana que duia a l'esquena la inscripció NEVER AGAIN, i aquesta trobada marcarà el camí d'en Allan, en una delirant fugida cap endavant, on coneixerà i compartirà camí amb uns personatges una mica estrafolaris. La narració alterna capítols del present i del passat de l'Allan, un home molt senzill, sense cultura però sense maldat, que al llarg de la seva vida ha conegut personatges com Mao, De gaulle, Harry Truman i fins i tot Franco.
Ha sigut l'èxit de vendes aquest Sant Jordi, me'l van regalar i llegir-lo ha estat un plaer, un descans mental, m'ha resultat molt entretingut; de fet, ja sabia una mica com anava la història, perquè vaig llegir el primer capítol al QL. La vida de l'Allan és increïble i surrealista per les coses que li arriben a passar i que ell viu amb tota la naturalitat del món. Com he dit abans, no és un llibre per pensar, sinó per defugir, escrit amb un gran sentit de l'humor, i retratant els personatges històrics que surten com persones tant simples a vegades com el propi Allan. Tot aquest rerefons històric amaga una crítica a les guerres, com diu l'Allan: tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més. En alguns moments de la lectura l'Allan n'ha recordat a Forrest Gump, amb la seva lògica aplastant: ...però ell no era dels que intenten trobar una explicació al que és inexplicable.
Potser no té prou qualitat per arribar a ser un súpervendes, no és cap gran obra literària, malgrat això, ho recomanaria per a qui vol passar una estona entretinguda i deixar escapar un somriure de tant en tant.
L'anterior ressenya que en vaig llegir deia que és una mica ximple i que tampoc no és tan divertit, però bé, s'ha de saber què s'està llegint. Hauré d'acabar llegint-lo per poder opinar jo mateix.
ResponEliminaNo ho sé, últimament tinc problemes lectors, no trobo res que m’entusiasmi i he deixat una pila de llibres començats. El tinc encarregat a la biblioteca però sense massa entusiasme. Reconec que si el recullo no hi aniré amb massa ànims i això no és bo. Una amiga, bona lectora, me’l va recomanar amb el mateix sentit que tu, i he llegir ressenyes com les teves, un llibre que està bé per passar l’estona. Si hi ha massa humor delirant, crec que no podré. Ja t’ho diré.
ResponEliminaPer a tots dos: jo també he llegit crítiques que no el deixen massa bé. Tinc pendents de llegir llibres molt millors (segur que ho són), però ara no tinc ganes d'escalfar-me el cap amb històries que et fan pensar o et toquen l'esperit, per això l'he agafat amb gust i m'ho he passat bé.
ResponEliminaTot i això, entenc que hi hagi gent que no li agradi.
Salutacions a tots dos!