El descontento

   

 Marisa, de trenta-dos anys, treballa en una empresa de publicitat i té un càrrec intermedi. La Marisa no és feliç, es passa la major part de la seva jornada laboral mirant d'amagat vídeos de Youtube de qualsevol cosa, tot i que de tant en tant treu informació per a algun tema relacionat amb la seva feina. A part d'això,no li agraden els seus companys de feina, s'estima més treballar a l'agost perquè hi ha menys personal, està molt desmotivada  i ha de prendre ansiolítics per suportar el dia a dia. A més, el seu cap ha tingut la brillant idea d'organitzar un cap de setmana per a tots els treballadors en un hotel per tal de fer unes jornades motivacionals, i això ha acabat amb les seves escasses forces.

  Havia llegit crítiques de tot tipus sobre aquesta novel·la, de bones i de dolentes, i aprofitant que estava disponible a la biblioteca vaig reservar-la. Al començament la Marisa no m'ha agradat gens, l'he trobat infantil i capriciosa, fins i tot vaga, contínuament queixant-se d'una situació laboral que no li motiva però tampoc fa res per canviar-la. Cap a la meitat del llibre l'he començat a entendre més i com ha arribat a la situació en què es troba, he empatitzat molt més amb ella, viu sola, quasi no té amics, no pot amb la seva feina de publicista que ha de fer per pagar-se les factures, es refugia en el consum d'ansiolítics com si fossin caramels i d'alcohol. Però el final no m'ha agradat gens, l'he trobat precipitat i poc encertat, tot i que té el seu punt, el seu sentit de l'humor una mica negre en vista de com es desenvolupa tot plegat. L'he puntuat amb tres estrelles perquè no he contemplat la possibilitat del 2,5, m'hagi agradat o no la Marisa (que és que no) trobo que el plantejament de la novel·la és bo però se li podria haver tret molt més suc.