La jove Mary Yellan ha perdut la seva mare, només li queda en aquest món la seva tia Patience, que viu lluny, en la zona de Cornualla, junt amb el seu marit regenten la posada Jamaica. Així doncs, la Mary fa la maleta i agafa un carruatge que la portarà cap a la posada. Ja pel camí el cotxer l'avisa de la mala fama de la posada, li diu que fa temps que ningú no para allà i que tothom passa de llarg ràpidament. La Mary continua endavant, no li queda una altra, un cop el cotxer la deixa al camí que porta cap a la posada, ja que ni ell ni ningú no gosen arribar fins a la porta. Un cop allà es troba que la seva tia no és la dona alegre que ella recordava, sinó que sembla una ànima en pena que quasi no parla i que obeeix al seu marit sense quasi badar boca. El marit de la seva tia, Joss Merlyn, és un homenot de posat agressiu i maleducat que sovint es passa amb la beguda. El clima de la zona, el paisatge desolat que l'acompanya, l'aïllament de la posada i la terrible presència de Joss fan por, però la Mary, jove i valenta, no s'arronsarà o al menys intentarà no fer-ho per respecte a la seva tia.
Fa temps que tenia ganes de llegir aquesta novel·la de Daphne du Maurier, des que vaig llegir Rebeca, La cosina Rachel i La pomera i altres contes vaig quedar encantada amb els personatges que va crear l'autora. Val a dir que, tot i que l'ambientació de La posada Jamaica és genial amb la descripció del desolat paisatge on es desenvolupa l'acció, aquesta novel·la no m'ha agradat tant com les anteriors, a estones m'he perdut pels camins erms i desolats que voregen la posada Jamaica i no he acabat d'entendre algunes reaccions de la Mary. Tot i això, el balanç general ha estat positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada