Els àngels em miren

   En mig d'una situació política complicada, els Mossos d'Esquadra han d'investigar un terrible crim: dues noies adolescents han aparegut mortes amb senyals d'haver sofert un crim ritual, amb la llengua arrencada i amb un tatuatge d'unes ales al clatell. En un entorn socialment complicat a la ciutat de Barcelona, el caporal Abraham Corvo, mulat d'ascendència guineana i amb una forta personalitat, serà l'encarregat de portar aquesta investigació.

   He passat mesos esperant aquesta novel·la, molt sol·licitada a la biblioteca i que a més va quedar confinada a causa de la Covid, l'he començat amb moltes ganes i l'he trobat dinàmica i interessant, però no l'he acabat i no sabria dir ben bé perquè. Com diuen els joves, em donava "mal rollo", se'm posava mal cos, potser per la crueldat del doble crim, potser el protagonista té una personalitat peculiar i molt forta, no sé què ha estat però no trobava el moment de seguir amb la lectura i l'he deixat a mitges. Tot i això, potser hi torni, quan em trobi més preparada, no ha estat el llibre, he sigut jo.

El mal de Corcira

  Un home de mitjana edat ha estat assassinat en una platja de Formentera. El cadàver presenta múltiples ferides fetes amb un objecte contundent. La Guàrdia Civil serà l'encarregada de la investigació d'aquest crim, en concret el vell conegut sotstinent Bevilacqua, atès que el mort és un antic col·laborador d'ETA que va complir pena de presó i ara ja feia vida normal. Segons alguns testimonis, la víctima va ser vista en zones d'ambient gai d'Eivissa, tot i això els caps de Bevilacqua sospiten que el crim pot estar relacionat amb el passat etarra del mort. El seguiment de la investigació portarà al nostre conegut protagonista a Guipúscoa, on residia la víctima, lloc ben conegut per Vila ja que allà va treballar durant un temps en la lluita antiterrorista. És així com la narració anirà alternant episodis del present amb d'altres del passat que ens permetran conéixer per primer cop com van ser els durs anys de lluita antiterrorista que Vila va passar al Païs Basc.
  Cada cop que surt a la venda un llibre d'aquesta saga protagonitzada per la parella Chamorro i Bevilacqua em falta temps per córrer cap a la llibreria a comprar-lo, em té ben enganxada des del primer llibre, fa ja més de vint anys. La veritat és que gaudeixo de la lectura, m'agrada el caràcter de Vila, un guàrdia civil molt atípic, llicenciat en psicologia però que sembla que hagi estudiat filosofia, per la seva manera de reflexionar sobre molts temes, no només sobre la investigació que estigui duent a terme sinó també fets quotidians i d'actualitat, tot i que aquesta forma de filosofar que té a vegades fa la lectura una mica densa. 
   El fet de conéixer per primera vegada els inicis del protagonista com a guàrdia civil m'ha fet venir ganes de rellegir la saga, cosa que potser aprofiti per fer durant aquest estiu.

El fill de l'italià

  Al poble de Caldes de Malavella hi havia una família que avui anomenaríem desestructurada i que els veïns del poble eviten tenir-ne contacte. En aquesta família es va criar en Mateu, el mitjà de cinc germans acostumats als crits i baralles dels pares. Ara en Mateu ja és gran, treballador, educat, casat i amb dues filles ja grans. En Mateu sempre ha estat conegut al poble com el fill de l'italià, ja que no s'assembla gens als germans i va néixer poc després que un nombrós grup de mariners italians estiguessin refugiats uns mesos a Caldes després de ser bombardejats els seus vaixells durant la Segona Guerra Mundial. Aquest és un fet històric: el grup de mariners pertanyien al cuirassat Roma, enfonsat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l'armistici entre Itàlia i els aliats.

  La mare d'en Mateu acaba de morir i en aquest moment és quan ell decideix buscar el seu pare, un cop clar que el que li havia fet de pare no ho era. Comença doncs la recerca d'un mariner que portava a rentar la roba a la seva mare i de qui té una foto que testimonia l'enorme semblança entre en Mateu i el jove mariner italià.

  Aquesta novel·la de Rafel Nadal va obtenir el premi Ramon Llull 2019 i està basada en fets reals que uns amics de l'autor li van explicar. Resulta curiós com fets històrics que moltes vegades han passat desapercebuts per a la majoria (com jo) donen lloc a històries molt tendres. El fill de l'italià és més que una novel·la sobre la recerca d'un pare, és una llicó d'història contemporània i de coneixença sobre la vila de Caldes de Malavella. Tot i que l'he trobat molt interessant a estones se m'ha fet una mica lenta la segona part del llibre, on s'explica l'enfonsament del Roma i el periple dels mariners supervivents fins arribar a Caldes de Malavella.

La ciudad de los prodigios - Còmic

  Basada en la cèlebre novel·la d'Eduardo Mendoza, aquest impressionant treball gràfic ens explica la història del jove Onofre, un noi sense gaires mitjans que arriba a la Barcelona prèvia a l'Exposició Universal de 1888 a la recerca de fortuna. L'Onofre s'espavilarà ràpid i anirà pujant graons tant a nivell econòmic com social, i no sempre per mitjans molt ortodoxos, per anomenar-ho d'alguna manera.

  No he llegit la novel·la original però quan vaig veure que es publicava aquest còmic vaig pensar que era una bona idea llegir-lo, també per sortir una mica de la meva rutina habitual de lectura. Haig de dir que ha valgut la pena tot i que en algun moment he trobat a faltar haver llegit abans la novel·la perquè a estones he tingut la impressió que m'estava perdent alguna cosa per manca d'informació. Però el treball de Claudio Stassi l'he trobat magnífic, tant en l'expressió dels personatges com en les imatges de la ciutat de Barcelona.

Efecto colateral

 El Tomàs fa uns dos mesos que viu en una illa tailandesa; allà és un refugiat més, com altres espanyols que es troben de tant en tant al bar España. Allà és on ha fet amistat amb l'Enrique, un altre espanyol dedicat als negocis a Tailàndia, i també amb la Beatriz. Amb la confiança que dona el fet de compartir nacionalitat en un lloc remot, el Tomàs començarà a explicar-li a l'Enrique perquè va marxar de la seva ciutat, Lleida, i va acabar la llunyana illa. 
 El Tomás era policia, mosso d'Esquadra, en el moment d'explicar el seu passat comença quan es troba suspès de feina durant dos anys per un greu error que va cometre. A banda dels problemes econòmics que li ocasiona no tenir feina, veu com el seu matrimoni va poc a poc a la deriva i la mort del seu pare l'acaba de trasbalsar, tot fent que el seu objectiu personal sigui la venjança, sobretot contra el seu sogre, que sempre l'ha mensypreat sense molestar-se en disimular-ho. Per superar els greus problemes econòmics que pateix no se li acudeix cap altra idea que planejar el robatori a casa de l'extresorer d'un partit polític, acompanyat de dos dels seus amics de confiança i una altra persona recomanada per un bon amic. D'allà s'emportaran no només diners i joies sinó també una caixeta que conté important informació que pot enfosar gent molt poderosa, cosa que farà que diverses persones vulguin recuperar-la sí o sí per qualsevol mitjà.  

  M'ha faltat temps per córrer a la llibreria quan vaig saber que hi havia la nova novel·la de Rafa Melero, diferent a les anteriors, molt més treballada amb una història molt actual i amb girs inesperats. Tot i això haig de dir en detriment meu que m'ha costat una mica seguir-la i que si em segueix passant això hauré de fer-me un esquema amb els personatges, ja que cada cop em passa més sovint que em costa mantenir la concentració en la lectura i a vegades em perdo. Com deia l'ilustre Eduard Punset: "las neuronas están fritas".

La forastera

 L'Angie ha portat una vida una mica esbojarrada. Ara, en la seva maduresa, fa un temps que ha retornat al poble d'origen de la seva família, en un lloc del sud d'Espanya, àrid i ferèstec, tant que sembla tocat per un mal fat, ja que té un elevat índex de suïcidis entre els seus pocs habitants.  L'Angie viu en la casa familiar, un casalot vell i mig ruïnós apartat del poble que tot i que havia estat propietat de la família ara pertany al terratinent del poble, que fa la vista grossa i la hi deixa viure, enganxada a la llum, amb dos gossos, unes quantes gallines i poc més per sobreviure.

  Un dia l'Angie troba el cadàver del terratintent penjat d'una noguera, un altre suïcidi més a afegir a la llista. Què és el que fa que tanta gent acabi amb la seva vida en aquest petit poble, la majoria d'ells penjats? La mort del Julián provocarà a més que vells secrets familiars de l'Angie surtin a la llum, però ella ja ha passat per moltes coses a la vida, poc hi té a perdre.

  Vaig conéixer aquesta novel·la pel programa Página 2, durant aquest dies m'he dedicat a veure emissions de fa setmanes i vaig veure una entrevista amb l'autora Olga Merino, desconeguda per mi fins ara. M'ha costat una mica entrar en la novel·la, potser per falta de concentració, però un cop acabada puc dir que m'ha agradat molt, potser se m'ha fet una mica feixuc haver de fer servir el diccionari per trobar paraules del castellà que no havia sentit mai i que deuen ser pròpies de la zona on es desenvolupa l'acció, tot i que la meva llengua materna és el castellà.

No hi ha llum sota la neu

   Al Pirineu s'està construint l'estació d'esquí Vall de Beau, infraestructura que ha de servir per a la candidatura franco-espanyola de cara als propers Jocs Olímpics d'Hivern. Però, a més de patir algun que altre sabotatge en les seves instal·lacions, ara s'ha trobat en una piscina dins del complex esportiu el cadàver d'un home despullat, amb les mans lligades i les parpelles cosides amb un filferro. Per investigar aquest esgarrifós crim la policia destinarà a la sotsinspectora Àlex Serra, coneixedora de la zona, i també per part francesa al tinent Jean Cassel. 

  L'Àlex no es troba en un bon moment personal: ha estat un temps apartada del servei per haver ferit de forma involuntària un company. A més, el retorn al Pirineu la portarà a recordar tristos passatges de la seva infantesa i joventut, com la mort de la seva mare i la desaparició de la seva germana. La investigació del crim per part de l'equip de l'Àlex i en Cassel els portarà a conéixer estranys fets del passat, relacionats amb una colònia tèxtil que es va construir a la zona, i que poc a poc hauran d'anar lligant per desentrallar el perquè de l'ensanyament amb l'home assassinat.

  Jordi Llobregat, escriptor que no coneixia d'abans, ha creat un thriller impressionant, ple de misteri i d'acció amb tots els ingredients necessaris per fer que la lectura d'aquestes 540 pàgines passi volant.