dilluns, 15 de juny de 2020

La forastera

 L'Angie ha portat una vida una mica esbojarrada. Ara, en la seva maduresa, fa un temps que ha retornat al poble d'origen de la seva família, en un lloc del sud d'Espanya, àrid i ferèstec, tant que sembla tocat per un mal fat, ja que té un elevat índex de suïcidis entre els seus pocs habitants.  L'Angie viu en la casa familiar, un casalot vell i mig ruïnós apartat del poble que tot i que havia estat propietat de la família ara pertany al terratinent del poble, que fa la vista grossa i la hi deixa viure, enganxada a la llum, amb dos gossos, unes quantes gallines i poc més per sobreviure.
  Un dia l'Angie troba el cadàver del terratintent penjat d'una noguera, un altre suïcidi més a afegir a la llista. Què és el que fa que tanta gent acabi amb la seva vida en aquest petit poble, la majoria d'ells penjats? La mort del Julián provocarà a més que vells secrets familiars de l'Angie surtin a la llum, però ella ja ha passat per moltes coses a la vida, poc hi té a perdre.
  Vaig conéixer aquesta novel·la pel programa Página 2, durant aquest dies m'he dedicat a veure emissions de fa setmanes i vaig veure una entrevista amb l'autora Olga Merino, desconeguda per mi fins ara. M'ha costat una mica entrar en la novel·la, potser per falta de concentració, però un cop acabada puc dir que m'ha agradat molt, potser se m'ha fet una mica feixuc haver de fer servir el diccionari per trobar paraules del castellà que no havia sentit mai i que deuen ser pròpies de la zona on es desenvolupa l'acció, tot i que la meva llengua materna és el castellà.

Cap comentari:

Publica un comentari