Mirall trencat

   

  La Teresa és una dona jove sense gaires escrúpols, molt maca i que ha sabut encarrilar bé la seva vida: filla d'una peixetera del mercat de la Boqueria, es casa amb en Nicolau, un senyor gran a qui no li falten els diners. Un cop vídua, poc temps després es casa amb el senyor Valldaura, un home amb un gran patrimoni que compra una espectacular torre mig abandonada a Sant Gervasi i l'arregla per tal de viure-hi. La torre es converteix en el centre de la narració, on transcorre la vida de tres generacions dels Valldaura.

  Feia temps que volia llegir aquesta novel·la de Rodoreda, poc a poc les vaig llegint totes, des d'Aloma, que vaig llegir en l'institut, fins El carrer de les Camèlies, llegit fa poc. En totes elles les dones són les protagonistes, tot i que cadascuna és ben diferent, en el cas de Mirall trencat la Teresa no s'assembla gens a la Colometa ni a l'Aloma. Tot i que la Teresa és sens dubte la protagonista de Mirall trencat, com que la narració abarca un temps perllongat, d'altres personatges també tenen el seu pes, tot donant més interès a la lectura: el notari Riera; l'Armanda, una serventa de la casa; Salvador Valldaura, els fills i nets de la Teresa, només per posar exemples. 

  M'ha agradat molt, la lectura no es fa gens pesada, els capítols són curts i ràpids de llegir, potser l'únic que no m'ha acabat de fer el pes és l'excessiva descripció dels jardins que envolten la fantàstica torre, sí que és cert que aquests jardins, que fins i tot es podrien considerar boscos, tenen la seva importància dins del relat, però a mi, que la botànica m'agrada molt, m'han sobrat una mica.