dissabte, 12 de març de 2022

Tren a Puigcerdà

  
  De tots és ben conegut que la línia R3 de Rodalies no és de les que millor funcionen. Aquesta línia ferroviària passa per la plana d'Osona per finalitzar el seu recorregut a Puigcerdà. Un matí de Sant Esteve un grup de persones agafen aquest tren per visitar la família en aquest dia tan assenyalat. En principi sembla que no tenen res en comú entre ells, uns han pujat a Barcelona, d'altres a Granollers... Sobtadament, el tren queda aturat prop de Manlleu, fora fa molt fred i no sembla que el tren hagi de tornar a posar-se en marxa en breu, els viatgers comencen a posar-se nerviosos, a mirar-se els uns als altres, i és així com poc a poc es van coneixent les seves històries personals i es veurà que estan més relacionats entre sí del que semblava en un principi.

 En general m'agrada com escriu la Blanca Busquets, els seus personatges són molt propers, senzills i humans, així que em vaig decidir a llegir Tren a Puigcerdà per seguir amb el repte de la Biblioteca Sud, un llibre que no és nou, la primera edició és de 2007, però m'ha anat de primera per seguir amb el repte. En la novel·la, cada personatge que viatja en el tren té la seva pròpia veu, és el seu interior el que parla amb sí mateix mentre observa els altres viatgers i reflexiona sobre el seu passat, present i relació amb els companys de viatge, com ja he dit abans, molt més estreta del que en principi podria semblar. L'edició que he tingut a les mans té només 220 pàgines, potser podria semblar que és poc per donar veu a tants personatges, però no ho és des del meu punt de vista, són només les reflexions personals que fa cadascú mentre dura l'aturada, crec que no cal ni més ni menys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada