Dues parelles, dos matrimonis benestants de Barcelona, han pujat a la Masella a esquiar i passar uns dies, tot i que TV3 ha anunciat que s'acosta la tempesta del segle. Ells no fan gaire cas de les advertències, passen el dia esquiant, dinen i beuen tranquil·lament fins que pràcticament els fan fora de l'estació, ja que la tempesta la tenen gairebé a sobre. A mig camí fins al seu xalet, la tempesta de neu i vent ja descarrega amb força i han de deixar el vehicle per acabar de fer l'últim tram fins a la casa a peu. Un cop a dins de la casa falta un d'ells, en Salvador, però tal i com està el temps és pràcticament impossible sortir a buscar-lo. Han passat dos anys des d'aquell succés i en Ferran, membre de l'altra parella i propietari del xalet, encara es pregunta què va passar exactament i si ell té alguna culpa en relació a la desaparició i posterior mort d'en Salvador.
Aquest és l'argument de Sota la neu bruta, una novel·la força curta però molt interessant, en què un fet casual que podria passar perfectament a dues parelles de pixapins s'acaba convertint en la possibilitat d'un crim, en una relació d'amistat que no és tan idíl·lica com pot semblar a primera vista i que fa preguntar-se si la mort del Salvador ha estat un accident o un assassinat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada