Seré feliz mañana

   Fa un temps vaig obrir un compte d'Instagram on vaig posant les fotos dels llibres que passen per les meves mans. Això implica tenir seguidors, seguir lectors i altres comptes que van sortint. Un d'aquests comptes és d'un llibreter gallec, Xacobe Pato, que treballa a la llibreria Cronopios de Santiago de Compostela. Com a bon mil·lenial, va penjant fotos seves i de coses que va fent, i afegeix reflexions que jo anava llegint i que em cridaven l'atenció. Així va ser com vaig saber que Xacobe escriu un diari des de ben petit i els textos que afegeix a les seves fotos formen part també del seu diari. Tant d'èxit ha tingut que ha acabat fent un llibre on recull aquestes petites entregues, que no són més que observacions sobre la seva vida i el que l'envolta, senzilles, sense pretensions, només això. Potser per això mateix un dia vaig decidir que enlloc de tirar enrere en l'Instagram millor em comprava el llibre i així em seria molt més fàcil llegir-ho tot. Dit i fet, el compro i veig que Seré feliz mañana ja va per la seva segona edició, qui ho hauria de dir. És un llibre que potser s'ha de llegir poc a poc, cada dia una o dues entrades, jo l'he llegit tot seguit i penso que ho hauria d'haver fet de l'altra forma. Tot i això, m'ha resultat entretingut, sobretot perquè així puc fer-me la idea de com veu la vida un jove de trenta i pocs, un noi molt normal però amb capacitat d'observació, reflexió i un punt d'ironia.