La Tònia era una dona que va viure fa cent anys en un petit poble de l'interior de Catalunya. De caràcter introvertit, va tenir la sort d'aprendre a llegir i escriure, cosa poc habitual en aquella època, i va escriure d'amagat durant anys les coses que li passaven, fent com una mena de diari. A més, la Tònia llegia tot el que li queia a les mans, que per desgràcia no era gaire cosa, i va quedar profundament impressionada per Solitud, més encara quan va saber que Víctor Català era una dona. Ja en el present, la Lali és una noia també enganxada a l'escriptura d'un diari com a mitjà reparador de les seves angúnies, pateix molt a causa del seu caràcter tancat, fins i tot els pares pensen que té alguna mena de problema psicològic.
Totes dues dones tindran un vincle comú, que s'anirà descobrint durant la narració, que ens traslladarà a una època molt dura per a les dones, la que va viure la Tònia, i que acabarà lligada al present amb la Lali, en una trama profunda i emotiva.
Fins ara havia llegit tres llibres de la Blanca Busquets: Tren a Puigcerdà fa molt temps, Jardí a l'Obaga i La fugitiva no fa tant, i totes tres lectures em van agradar, però no tant com La nevada del cucut, una novel·la que he trobat emocionant i ben treballada pel que fa a les dues protagonistes. Tot just després d'acabar-la he mirat opinions per les xarxes i n'hi ha que la deixen per terra, ben bé al contrari de la impressió que m'ha donat a mi, que he quedat impressionada i ben satisfeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada