Tenia moltes ganes de tornar a llegir la Marta Orriols, Aprendre a parlar amb les plantes em va encantar i he agafat Dolça introducció al caos potser amb unes expectatives molt altes. No és que no m'hagi agradat, és un bon llibre i està molt ben escrit, però els múltiples dubtes que sacsegen la parella protagonista m'han arribat a agobiar, tot i que entenc les seves postures i el perquè es troben com es troben davant del dilema que se'ls planteja; però se m'ha fet una mica feixuc seguir-los i m'han fet patir, potser perquè arriben a aprofondir en les seves personalitats com si s'estiguessin psicoanalitzant, o així m'ho ha semblat. També crec que potser el fet de pertanyer a una generació diferent a aquesta parella fa que ho vegi tot amb una perspectiva diferent. Resumint-ho, bé però potser no calia tant.
Comparteixo molt la teva opinió. El llibre em va semblar bé, però les expectatives segur que me'l van fer pitjor del que és. De moment, no hi ha res com Les Plantes. Veurem les properes entregues de l'autora, tot i que aquest va suposar un petit sotrac, encara tinc moltes ganes de llegir-la.
ResponEliminaHola Xexu! Per mi també és molt millor Les Plantes i també la meva opinió sobre aquest últim llibre no condicionarà ni molt menys que continui seguint-la. Hem coincidit 100% i això no acostuma a passar, haha.
EliminaBon any i bones lectures!