Catedrales

   La Lía ja no creu en Déu. Provient d'una família de classe mitjana i amb una profunda fe cristiana, la Lía va deixar de creure fa trenta anys, quan va aparèixer el cos esquarterat i cremat de la seva germana petita, l'Ana, de només disset anys.  Des d'aquell terrible succés, del qual mai no es va trobar cap culpable, la Lía va voler tallar els llaços amb la seva família, i un cop acabat els seus estudis va marxar d'Argentina, ben lluny. Només manté el contacte per carta amb el seu pare, que no ha deixat d'investigar sense cap resultat per esbrinar qui o quins van cometre tan terrible crim, mentre que la seva mare i la germana gran, la Carmen, accepten l'esgarrifós assassinat sense solució amb resignació cristiana, Déu ho ha volgut així.

  Catedrales és l'última novel·la de Claudia Piñeiro, que s'endinsa en el món del fanatisme religiós i les relacions familiars de manera profunda, i on cadascún dels personatges té la seva pròpia veu dins la narració, començant per la Lía i seguint pel seu nebot Mateo, fins arribar a l'Alfredo, el pare de la família. És extraordinària la manera en què Piñeiro és capaç de donar veu a tots aquests personatges, la visió tan diferent que té cadascú del crim i de les seves conseqüències dins la família. Piñeiro no s'estalvia de mostrar cap a on porta el fanatisme religiós, que converteix les persones en éssers cruels, que justifiquen qualsevol mal que pugui patir qui no té les mateixes creences que ells i que deixen desvalguts a aquells que no volen seguir el mateix camí.

  M'ha agradat molt aquesta novel·la, a més d'estar molt ben escrita fa pensar i reflexionar molt, per mi la millor que he llegit fins ara de Claudia Piñeiro, que gran escriptora.