divendres, 1 de maig de 2020

Boulder

  La protagonista de Boulder és una dona jove, independent i lesbiana, un ànima lliure que no vol encadenar-se a res ni a ningú. En el moment d'iniciar-se la novel·la la Boulder (l'haurem d'anomenar així ja que desconeixem el seu nom) treballa a la cuina d'un vaixell mercant que navega per la costa xilena. Però la força del sexe i la joventut farà que deixi enrere el seu aïllament personal, cosa que succeeix quan coneix la Samsa, jove d'origen islandès. Per ella deixarà la seva vida itinerant i sense arrels per instal·lar-se a Reyjkyavík. Al principi la relació serà quasi idíl·lica, fins que a la Samsa se li desperta l'instint maternal, vol ser mare sí o sí, el rellotge biològic no s'atura però a la Boulder se li posen els pèls de punta davant la perspectiva de la maternitat, ella no s'hi veu de cap de les maneres, com a mare, ni que sigui la Samsa qui porti a terme l'embaràs. 
  La veritat és que després de la decepció que em va suposar Permagel no tenia cap interès en llegir Boulder, però per diverses circumstàncies ha arribat a les meves mans i com que és força curt i tinc temps me l'he llegit en una estona. La sensació que m'ha deixat és exactament la mateixa que Permagel: no n'hi ha per tant. El desenvolupament de la història de la protagonista és força previsible un cop deixa el vaixell i comença la vida en parella, i malgrat el començament fora de lo normal per la localització i la feina de la protagonista acaba convertint-se en una narració ben feta de una quotidianitat que no té res d'especial. O al menys jo no l'he trobat. I si li dono tres estrelles és perquè la forma d'escriure de l'Eva Baltasar, tot i que no és del meu gust, la trobo diferent i de tant en tant deixa caure alguna veritat molt ben escrita i que m'ha tret algun somriure.

2 comentaris:

  1. És ben bé així. El que explica no és res de nou, però com ho explica, tant per la forma, el seu estil punyent i perquè no té pèls a la llengua a l'hora de dir què pensa, em sembla que és una autora especial. Té alguna cosa, encara que quan anem llegint ens faci arrufar el nas de tant en tant. En aquest cas, parla de maternitat i a mi em va agradar tanta reticència, que és amb l'única cosa que em puc sentir identificat de tot el que explica, tant a Permagel com a Boulder.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que l'edat i altres coses m'han fet tenir la ment força oberta pel que fa als diferents tipus de persones que hi ha pel món, potser per això no trobo que la protagonista i la seva actitud sigui tant trencadora com a molta gent li ha semblat, el mateix que em va passar amb Permagel.

      Elimina