dimecres, 23 d’octubre del 2019

Un corazón demasiado grande

   Aquest llibre és un recull de narracions curtes que no hauria llegit si no fos perquè m'he subscrit a Bookish, una iniciativa que vaig veure per Instagram i que vaig trobar prou interessant. No l'hauria llegit perquè en general no m'agraden els relats curts, em fan la impressió que les històries queden coixes, que es podria treure molt més profit dels temes plantejats. Al llegir Un corazón demasiado grande he tingut sensacions contradictòries: per una banda alguns dels relats m'ha deixat trasbalsada, en les poques pàgines que tenen m'han tramès molt; en canvi, d'altres els he trobat més fluixos o no he sabut veure el que l'autora volia transmetre. 
   Cal destacar sobretot el primer d'ells, que és a més el més llarg. En ell, una dona accedeix a cuidar el seu exmarit a instàncies de la seva filla, un home que és un malalt terminal i a qui no tracta des de fa anys. Una història de persones molt properes, que ben bé podrien ser qualsevol de nosaltres o dels nostres veïns, amics o coneguts. Aquesta proximitat dels personatges i la quotidianitat de les situacions plantejades és el denominador comú de tots els relats, així com la seva localització en el País Basc, a banda i banda de la frontera.
   Val a dir que ha rebut dos premis: el Premio Euskadi de Literatura i el Premio de los Libreros de Guipúzcoa. 

6 comentaris:

  1. Ostres! he vist Bookish varies vegades i mai m'he acabat de decidir. Val la pena?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'acabo de subscriure, de fet aquest ha estat el primer llibre que he rebut, així que tampoc puc dir-te gran cosa, només que de moment seguiré, acabo de rebre el segon i em sembla que estarà força bé.
      Això sí, crec que sempre envien llibres en castellà.

      Elimina
  2. per cert ell llibre el tinc en català, editat per Periscopi a l'espera de ser llegit :)

    ResponElimina
  3. A mi no em desagraden els relats curts, si estan ben fets (no tots ho estan), són conclusius i ben acabats, no cal escriure gaire per exposar un argument. El cas és que no tothom fa bons relats, només narracions curtes. I ja se sap que dintre d'un recull no tots tenen el mateix nivell, és molt difícil que passi. Aquest és un dels Periscopis que he deixat passar, precisament perquè és de relats i tinc molta acumulació de llibres per llegir. Com et dic, no és que em molesti llegir relats, però era una excusa com una altra per no portar-lo a casa. Per contra, em vaig comprar els tres Periscopis següents...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quasi totes les crítiques que n'he llegit són bones, però si tens tanta feina acumulada tampoc crec que sigui imprescindible llegir-lo.
      I de moment els Periscopis que portes llegits pinten bé no? ;)

      Elimina