
Cal destacar sobretot el primer d'ells, que és a més el més llarg. En ell, una dona accedeix a cuidar el seu exmarit a instàncies de la seva filla, un home que és un malalt terminal i a qui no tracta des de fa anys. Una història de persones molt properes, que ben bé podrien ser qualsevol de nosaltres o dels nostres veïns, amics o coneguts. Aquesta proximitat dels personatges i la quotidianitat de les situacions plantejades és el denominador comú de tots els relats, així com la seva localització en el País Basc, a banda i banda de la frontera.
Val a dir que ha rebut dos premis: el Premio Euskadi de Literatura i el Premio de los Libreros de Guipúzcoa.
Ostres! he vist Bookish varies vegades i mai m'he acabat de decidir. Val la pena?
ResponEliminaJo m'acabo de subscriure, de fet aquest ha estat el primer llibre que he rebut, així que tampoc puc dir-te gran cosa, només que de moment seguiré, acabo de rebre el segon i em sembla que estarà força bé.
EliminaAixò sí, crec que sempre envien llibres en castellà.
per cert ell llibre el tinc en català, editat per Periscopi a l'espera de ser llegit :)
ResponEliminaDoncs resto a l'espera de la teva opinió ;)
EliminaA mi no em desagraden els relats curts, si estan ben fets (no tots ho estan), són conclusius i ben acabats, no cal escriure gaire per exposar un argument. El cas és que no tothom fa bons relats, només narracions curtes. I ja se sap que dintre d'un recull no tots tenen el mateix nivell, és molt difícil que passi. Aquest és un dels Periscopis que he deixat passar, precisament perquè és de relats i tinc molta acumulació de llibres per llegir. Com et dic, no és que em molesti llegir relats, però era una excusa com una altra per no portar-lo a casa. Per contra, em vaig comprar els tres Periscopis següents...
ResponEliminaQuasi totes les crítiques que n'he llegit són bones, però si tens tanta feina acumulada tampoc crec que sigui imprescindible llegir-lo.
EliminaI de moment els Periscopis que portes llegits pinten bé no? ;)