dilluns, 22 d’octubre del 2018

Zero de dos o com no escollir el moment adequat per llegir un bon llibre

   Vaig acabar La casa de la frontera i he passat uns dies sense llegir res perquè no acabava de decidir-me per un llibre o un altre, tot plegat per acabar escollint malament...
   Fa temps que tinc a casa Trilogia de Fundación, d'Isaac Asimov, i tot i que no sóc gaire fan de la ciència-ficció sempre he cregut que aquest és un llibre de culte d'aquells que s'han de llegir un moment o altre a la vida. I no he acabat ni la primera part, segurament perquè esperava una altra cosa, m'he trobat amb un conglomerat polític que ara mateix no em ve de gust llegir, més o menys com passa ara: interessos personals, ambicions, manipulació i mentides per tal d'obtenir el poder de qualsevol manera, trepitjant a qui sigui per tal d'aconseguir el seu objectiu. Resultat: el deixaré per més endavant.
   Com a conseqüència d'això, m'acosto a la biblioteca amb la llista de llibres que vaig fent seguint recomanacions diverses, ja sigui de blogaires, de coneguts o d'altres mitjans. Todo es silencio és una novel·la de l'autor gallec Manuel Rivas, que parla del contraban a la costa gallega i de com les xarxes delictives controlaven pràcticament tota la vida de la zona, on és millor callar si vols mantenir-te viu. Un llibre de 245 pàgines en què m'he quedat a la seixanta i poc. No m'ha entrat bé prosa de l'autor, tan aviat amb frases molt curtes combinades amb d'altres que semblen poesia. Em costa seguir els diàlegs i entendre qui és cadascú. Resultat: no crec que hi torni.
   Ara em prendré uns dies (no gaires) de reflexió personal per tal d'escollir una mica millor.
   

4 comentaris:

  1. Bé, una mala ratxa de vegades passa. I no només et deixa mal cos, sinó que t'alenteix el ritme de lectura, i això fa mal. Però bé, qui sap, potser el següent t'entusiasma i tot torna a la normalitat. A mi m'ha passat, encadenar unes quantes lectures que em fan pensar que se m'està passant la febre lectora i de sobte ensopegar amb un títol que ho canvia tot. Per cert, a mi la Fundació sí que em va agradar força. Just ara la meva parella l'ha agafat per veure què tal i li està costant, però suposo que l'acabarà. És molt polític, sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he començat bé la tardor, això està clar, haha.
      Amb Fundación suposo que hi tornaré, com que ho tinc a casa és fàcil, només que ara mateix tanta política em sobrepassa.

      Elimina
  2. Vaja! Mala sort enganxar dos seguits. També crec que La fundació és un llibre de culte que hauré de llegir un dia o altra, però em fa una mandra.... Perquè tampoc sóc fan de la ciència-ficció. Ara potser hauries d'agafar un de facilet i que sàpigues que t'ho passaràs bé, per desencallar-te.
    Ara també he enganxat un que... pffff... Porto mig llibre però estic per fer com tu, post d'abandonament i ja el reprendré algun dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oooh, et passa com al mi, deu ser la tardor que no ens prova ;)
      Com l'he dit a en Xexu, hi tornaré amb la Fundación, no m'ha desagradat gaire, és que ara mateix la política em cansa una mica.
      I si no pots, deixa'l, més val això que passar una mala estona i que et quedi un mal record d'un bon llibre.

      Elimina