diumenge, 11 de març de 2018

Els ambaixadors

   Any 1949: Catalunya és una república independent de l'estat espanyol des dels fets d'octubre de 1934 i Carrasco i Formiguera és el seu president. En aquest moment el país es troba recuperant-se encara de la invasió nazi, i s'ha d'enfrontar a l'ombra sinistra d'una Espanya que es troba governada pel dictador Sanjurjo: primera gran sorpresa, el general Franco va morir en un accident d'avió el 1936. En aquest context històric, mossèn Esteve Farràs, que viu retirat a les valls d'Andorra, és cridat de manera urgent pel govern català per tornar a la seva altra professió d'espia, que va exercir durant molt temps al servei de Catalunya sobretot en els moments posteriors a la independència, la guerra de Ponent i la invasió de Catalunya per part de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.
   No voldria donar més detalls de la sorprenent trama de Els ambaixadors, novel·la de sis-centes pàgines en edició de butxaca que passen volant, un relat d'història-ficció que podria ser perfectament real, amb personatges ficticis, com mossèn Farràs, i molts de reals, des del mateix president Carrasco fins a Josep Pla, Domènec Batet, Tísner i d'altres. Tot això queda perfectament amanit amb un subtil toc d'humor, ironia, sarcasme i molta imaginació per part d'Albert Villaró, un autor de qui he llegit quasi bé tot el que ha escrit, m'agrada molt el seu estil, el domini que té del llenguatge i del vocabulari, fent que la lectura d'aquest gruix de pàgines passi volant i arrenqui un somriure de tant en tant, i a qui agraeixo la seva desbordant imaginació per crear aquesta ficció històrica que m'ha resultat una fantasia d'allò més creïble. 
    I no fa gaire Albert Villaró ha publicat una segona entrega amb Mossèn Farràs també com a protagonista, El sindicat de l'oblit. Si té el nivell de Els ambaixadors serà segur un gran èxit.

2 comentaris:

  1. L'únic que ha impedit que llegeixi aquest llibre és precisament la seva llargada. La veritat és que m'encurioseix i totes les ressenyes que he vist en parlen bé. Ara veig, a més, que just aquí al costat d'on escric l'Albert Villaró encapçala el rànquing d'escriptors més ressenyats en aquest blog, així que no et venia pas de nou a tu, però a mi m'ha sorprès que aquest autor tingui tantes novel·les que desconeixia. Potser hauré de donar-li una oportunitat algun cop, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig descobrir Villaró amb "Blau de Prússia" i vaig seguir amb les altres dos del policia andorrà Boix. M'agrada molt el seu estil, escriu molt bé i ho fa molt amè, fins al punt que aquest totxo de 600 pàgines passa volant. T'ho recomano sí o sí, estic convençuda que t'agradarà.

      Elimina