La Chloé està enfonsada: el seu marit l'acaba d'abandonar, l'ha deixat sola amb les seves dues filles. El Pierre, el sogre, l'agafa a ella i les nenes i se les emporta a la casa de camp on ell va créixer, sols tots quatre. Allà el Pierre, home sorrut i de poques paraules, intenta ajudar la jove en seva desesperació mentre poc a poc va establint un diàleg amb ella, trencant els silencis als quals la tenia acostumada. Així, la Cholé va coneixent el sogre, que la sorprén tot obrint-li el seu cor i explicant-li els seus secrets més íntims.L'estimava és la primera novel·la d'Anna Gavaldà, escriptora que va triomfar amb Junts i prou, que vaig llegir fa uns anys. No tenia intenció de llegir històries de cors trencats, però em vaig decidir per dos motius: l'autora i les 142 pàgines del llibre. Haig de dir que comença bé, diàlegs curts però molt reals, pensaments desbocats d'una Chloé que no entenc res del que li passa, i la figura d'en Pierre, qui passa de ser un "vell capsigrany" a un home tendre i fràgil que s'amaga sota una barrera per evitar ser ferit. El final no m'ha agradat gaire, perquè el Pierre passa a ser el protagonista i la Chloé queda una mica fora de lloc. Tot i això, no em puc estar de valorar-la positivament, per la manera com està escrita.
No sé, "Junts i prou" em va agradar força, en canvi n'he començat un parell més i no els he pogut acabar. Tret de "La sal de la vida" que és curtet i es llegeix prou bé. Aquest, el deixo aparcat
ResponEliminaA mi m'ha passat més o menys com tu, "Junts i prou" em va encantar, encara que quan la vaig llegir era més jove, he he, potser ara no la trobaria igual. "El consol" la vaig deixar a mitges i aquesta està bé, i que no m'hagi agradat el final ho trobo una qüestió personal, no té perquè passar-li a tothom. Al menys és curta i es llegeix ràpid.
Elimina