El bolígraf de tinta verda

    Una targeta regal amb saldo que sobra: quin llibre agafo? Només m'arriba per un de butxaca i ara hi ha novetats d'aquest format a la llibreria. Així és com ha anat a parar a les meves mans aquesta novel·la de la qual desconeixia l'existència. Per què vaig agafar aquesta i no cap altra? Llegint la contraportada, parla de l'autor, Eloy Moreno, que va escriure la seva novel·la i en lloc de portar-la a editorials ell mateix va anar per les llibreries promocionant-la, fins que una editorial es va interessar per la història.

    I de què va? Doncs de la vida grisa, monòtona, rutinària i asfixiant d'un home d'uns quaranta anys, que en primera persona explica la seva trista existència, d'hores de més a la feina, d'obligacions domèstiques i de l'absència de temps per gaudir de la vida i de les persones que estima. Aquesta situació se li escapa de les mans i la seva angoixa per la manca de control de la seva vida el porta a situacions d'autèntica paranoia que agafa forma en la figura d'un bolígraf de tinta verda, comprat expressament per descobrir el company de feina que té per costum prendre-li els bolígrafs de la seva taula de treball.

   El bolígraf de tinta verda és una novel·la quotidiana, tendre i realista, que vol expressar de manera senzilla les angoixes que oprimeixen les persones de mitjana edat, amb moltes obligacions i poc temps per viure, que volen escapar, no saben com fer-ho i en la seva fugida endavant poden fer mal sense voler a les persones que més estimen.

Pasaje de las sombras

    El cadàver d'un avi apareix en el seu llit, aparentment mort per causes naturals. L'autòpsia determina que va morir asfixiat. Qui vol matar un senyor molt gran, sense família, que viu sol, sense motiu aparent? En aquest punt comença la seva investigació Konrad, policia jubilat que vol donar un cop de mà a la seva companya Marta, colapsada de feina.
   Regirant la casa del mort, Konrad troba uns retalls de diari de l'assassinat d'una jove comès a Reikiavik l'any 1944, en plena Segona Guerra Mundial, en una Islàndia ocupada per les tropes americanes que confraternitzaven amb les noies joves de la capital, el que els illencs anomenaven La situació.
    La investigació d'en Konrad s'alterna amb episodis del passat, on dos joves policies intentaven esbrinar qui va acabar amb la vida de la jove Rósamunda, deixant el seu cos al Teatre Nacional de Reikiavik.

Teatre Nacional de Reikiavik

    No n'he llegit gaire, de novel·la negra nòrdica, més que res perquè tot allò que he llegit fins ara m'ha resultat només entretingut i una mica difícil d'entendre, per la pròpia realitat dels països nòrdics, tan diferent a la nostra. Aquesta novel·la té una trama interessant, amb alternància d'episodis del present i del passat, on la investigació es desenvolupa només per la perícia de qui investiga, sense mitjans tècnics ni científics. Això la fa una mica diferent del que m'he trobat fins ara, tot i que sembla que la violència vers la dona és un tema recurrent en els autors d'aquelles latituds.