El cadàver d'un avi apareix en el seu llit, aparentment mort per causes naturals. L'autòpsia determina que va morir asfixiat. Qui vol matar un senyor molt gran, sense família, que viu sol, sense motiu aparent? En aquest punt comença la seva investigació Konrad, policia jubilat que vol donar un cop de mà a la seva companya Marta, colapsada de feina.Regirant la casa del mort, Konrad troba uns retalls de diari de l'assassinat d'una jove comès a Reikiavik l'any 1944, en plena Segona Guerra Mundial, en una Islàndia ocupada per les tropes americanes que confraternitzaven amb les noies joves de la capital, el que els illencs anomenaven La situació.
La investigació d'en Konrad s'alterna amb episodis del passat, on dos joves policies intentaven esbrinar qui va acabar amb la vida de la jove Rósamunda, deixant el seu cos al Teatre Nacional de Reikiavik.
 |
| Teatre Nacional de Reikiavik |
Vaig llegir Indridason amb el seu 'La dona de verd', i ho vaig fer amb moltes ganes perquè tinc una petita obsessió personal amb Islàndia, però em va decebre una mica, segurament per les expectatives que jo mateix m'havia generat. Veig que la temàtica i la dinàmica d'aquest llibre és similar al que vaig llegir, també la violència cap a la dona hi jugava un paper. No sé si el llegiré, però ja fa temps que penso que he de donar una altra oportunitat a l'autor. Tard o d'hora caurà, però a saber quan, tinc molta cua!
ResponEliminaDoncs jo pensava continuar amb "La dona de verd", ja que he llegit crítiques molt bones, si com dius és de la mateixa línia probablement el llegeixi, però més endavant, com faràs tu ;)
EliminaA mi no em va convèncer la combinació del llibre, però si aquest t'ha agradat, no cal esperar, La dona de verd segurament et convencerà també. No és mal llibre, només que jo tinc gustos peculiars.
EliminaEl primer que vaig llegir d’ell “La dona de verd” em va agradar força, el vaig trobar dur en alguna escena de violència (psicològica i física) dins la família, un thriller ben portat . Una societat diferent a la nostre que amaga, també, les seves vergonyes.
ResponEliminaPrenc nota dl que has llegit tu.
Com l'he comentat a en Xexu, més endavant llegiré "La dona de verd", però d'aquí a un temps, i més tenint en compte el que comentes, que el vas trobar dur per la violència. "Pasaje de las sombras" no ho és gens, de dur, quan a escenes violentes, per ser novel·la negra.
Elimina