El guardián invisible

    Seguint amb la meva particular tongada de novel·la negra, he llegit durant aquestes setmanes el primer llibre d'una saga que promet, l'anomenada Trilogia del Baztán, i que comença amb El guardián invisible, regal de l'últim Sant Jordi.

   Amaia Salazar és una inspectora de la Policia Foral de Navarra, jove, bona professional i molt ben preparada. Tot i que treballa a Pamplona, ha de tornar al seu poble, Elizondo, on viu tota la seva família, a investigar la mort de dues noies adolescents que han aparegut en els boscos que envolten el poble, boscos que amaguen misteris ancestrals, com bruixes malicioses o estranys éssers amb forma semihumana que protegeixen els habitants de la zona que gossen endisar-se en la profunditat humida i selvàtica del Baztán. Amaia s'haurà d'enfrontar no només al misteriós assasí que atemoreix la vall, sinó també als seus propis fantasmes personals, que aprofitant el seu retorn a casa després de molt temps, la persegueixen dia i nit, fent que s'hagi d'enfrontar a un passat que la turmenta profundament.

   Aquesta novel·la de Dolores Redondo ha estat un gran èxit editorial i la veritat és que en aquest cas crec que és ben merescut. Se l'ha comparat amb la trilogia d'Stieg Larsson, encara que crec que això és una mica agossarat, no hi veig el paral·lelisme. Ha estat una lectura ràpida i ben entretinguda, on l'autora ha sabut plasmar la fesomia de la zona i de la seva gent, ancorada en el passat i molt influenciada pels boscos, el poderós riu Baztán i el difícil clima hivernal.