diumenge, 22 d’abril del 2012

El camí fosc

    Inna Wattrang apareix morta en una cabana a la vora d'un llac gelat amb signes de tortura, vestida amb un xandall i un conjunt de roba interior atractiu. Treballava per a Kallis Mining, empresa sueca dedicada a la mineria i molt important arreu del món. Aquest assassinat serà investigat per la detectiu Anna-Maria Mella, ajudada per la Rebecka Martinsson, ajudant del fiscal i protagonista de la sèrie de crims ambientats al Cercle Polar. La investigació del crim no serà fàcil, amb relacions inquietants amb els personatges que formen part de la trama, molts d'ells amb problemes psicològics, solitaris i introvertits, i pel mig una gran empresa amb interessos comercials sobretot a països africans de governs inestables, i també a Suècia, on es desenvolupa la trama.

    Tot i que és la tercera novel·la de l'exitosa sèrie creada per Asa Larsson, vaig agafar aquesta perquè era l'única que hi havia a la biblioteca en la meva última visita. La història narrada m'ha resultat entretinguda en sí, ben elaborada, però a estones se m'ha fet una mica avorrida, són 449 pàgines i crec que algunes en sobren. No m'ha agradat l'estil narratiu de l'autora, crec que abusa de l'ús de frases molt curtes. 

    Segurament no tornaré a repetir amb un altre llibre de la sèrie, a no ser que aquest estiu  estigui a la platja i no sàpiga que llegir o no tingui cap altra lectura a mà. El que sí que m'ha agradat és l'ambient on es desenvolupa l'acció, prop de l'Àrtic, i que condiciona el caràcter dels personatges, alguns amb malalties psicològiques greus, ha de ser molt dur viure en les condicions climàtiques que pateixen (o gaudeixen, segons com es miri). I ja que qui està malalt pren medicaments, l'autor o el traductor ens podrien haver ajudat una mica amb els noms comercials d'uns medicaments que surten i que no té cap sentit que apareguin si no saps què són: pàgina 300, l'Inna està a casa seva, no es troba bé i busca uns medicaments per prendre, Xanor i Imovane, que són alprazolam i zopiclona, ansiolític i hipnòtic; pàgina 362, en Diddi, germà de l'Inna, rebusca a la farmaciola de casa seva, trobant Alvedon (paracetamol), Nezeril (oximetazolina), però no troba Benso (?) que és el que necessita. 
    Resumint, per passar l'estona i prou. I per il·lustrar una miqueta, deixo aquestes imatges de Kiruna, localitat on va néixer Asa Larsson i on es desenvolupa l'acció de El camí fosc.

    
    
   

2 comentaris:

  1. Bon Sant Jordi!!! (El primer és el primer).

    No he llegit res de l’autora, només he llegit una de la Camilla Läckberg, que em va agradar “La princesa de gel” també un escenari molt fred. Queda, doncs, en reserva la teva proposta.

    ResponElimina
  2. També he llegit La princesa de gel, i em va agradar més que aquest.
    Que tinguis una bona diada de Sant Jordi!!!

    ResponElimina