La asistenta

   

  La Millie és una jove que ha passat uns anys a la presó, fa poc que n'ha sortit en llibertat condicional i busca feina, de fet la seva situació és desesperada: no té on viure i fa dies que dorm en el cotxe. A la Millie se li presenta una gran oportunitat: treballar de minyona en una preciosa casa, on haurà d'atendre el matrimoni propietari, la Nina i l'Andrew, i la filla Cecelia. De seguida accepta l'oferta atesa la seva situació actual, tot i que hi ha alguna cosa que no li agrada: ha de dormir a les golfes de la casa, en una petita cambra que gairebé no té llum i on el pany de la porta només es pot tancar per fora. Ben aviat la Millie veurà que aquesta no és l'única pega d'aquesta feina: la Nina és una dona amb un caràcter complicat, deixa les coses tirades per qualsevol lloc de la casa, s'emprenya ràpidament amb coses que no són importants, de fet sembla que el seu cap no funciona gaire bé.

  Aquesta novel·la ha estat un èxit de vendes, de fet l'autora, Freida McFadden ha seguit escrivint tota una sèrie que comença amb aquest llibre. A mi en principi no em cridava gens l'atenció, però m'han deixat el llibre i he pensat que era una bona opció per llegir en un moment en què buscava una lectura ràpida i lleugera. De fet, crec que he escolllit el moment personal oportú,, si l'hagués llegit en un altre moment la meva opinió hauria estat pitjor: és un best-seller de manual, pensat per persones que no llegeixen gaire i són més de sèries de tv, aquesta és la meva humil opinió. Això no vol dir que no hagi trobar la lectura ràpida i entretinguda, però no m'ha aportat res i no seguiré llegint cap llibre de la sèrie. Per passar l'estona i gràcies.

Una nueva vida

  Fa temps vaig llegir Manual para mujeres de la limpieza, de Lucia Berlin, i em va impressionar molt, tant que, malgrat no m'acaben d'agradar gaire els llibres de relats curts, he seguit llegint tota la sèria publicada d'aquesta escriptora, que va morir l'any 2004, i que va tenir una vida complicada i diferent, marcada per l'addicció a l'alcohol. És per això, per la lectura d'aquest primer llibre publicat aquí, que he seguit llegint tota la sèrie, tot i que poc a poc se'n va perdent la força del primer llibre.

  Tots quatre llibres publicats fins ara són històries quotidianes, relats marcats per la presència de l'alcohol i les drogues, que tant van marcar la vida de Lucia Berlin. Una nueva vida és un recull de relats curts que un dels seus fills, Jeff Berlin, ha recollit i endreçat, dedicant les últimes línies de cadascun a fer referència  d'on va aparèixer publicat, a qui va referit, etc. D'aquest últim llibre, que potser és el que menys m'ha fet el pes, destacaria la part final, on es fa una biografa de la Lucia, una dona molt especial amb una vida complicada per dir-ho d'alguna manera senzilla: tres marits, quatre fills, diversos amants, moltes feines algunes d'elles precàries, una vida nòmada, sense estabilitat, i sobretot l'alcohol, una addicció a la beguda que no va abandonar fins molt tard i que continuament la portava a centres de desintoxicació. Si aquesta dona hagués tingut una vida més estable estic segura que la cosa hauria canviat: va estudiar a la universitat, li agradava molt la literatura espanyola, fins i tot va arribar a donar classes, però la inestabilitat contínua de la seva vida personal li va fer perdre, segons el meu parer, una gran carrera com a professora i escriptora.

L'illa del silenci

   L'Emma fa un temps que ha tornat al seu poble, Sant Jordà, va marxar fa temps arrossegant la tristesa per la desaparició del Nil, gran amic seu. Fa molts anys hi va haver un terrible crim a Sant Jordà: tres dones que estaven allotjades en un hotel del poble van anar a visitar l'Illa del Silenci, dins un llac, però mai van tornar, les van trobar terriblement assassinades, fet que va commoure tota la població. El pare del Nil, guàrdia civil, és un dels policies que va portar la investigació del cas, que va acabar amb la detenció i empressonament d'en Víctor Vallès, un treballador de l'hotel. Anys més tard dels crims, el Nil, ja adolescent, s'interessa pel cas i decideix investigar pel seu compte fins que sobtadament desapareix.

  Poc a poc i alternant tres èpoques diferents, anirem coneixent com van succeir els terribles fets, com va anar la investigació i desaparició del Nil i, ja en el present, com l'Emma afronta la seva situació després de rebre a casa seva un sobre misteriós que sembla que li donarà l'oportunitat de saber què va passar amb en Nil.

  Després d'haver llegit no fa gaire La noia del vestit blau tenia més ganes de llegir Laia Vilaseca. Aquesta seva última novel·la és força interessant, ambientada en un poble del Pirineu, i que he trobat molt adequada per llegir durant les vacances. La trama és interessant, un crim succeït molt temps enrere i que es va resoldre d'una manera no gaire ortodoxa per part dels policies que van dur a terme la investigació. L'he trobat distreta, com es van desvetllant poc a poc els detalls del que va passar en capítols que alternen diferents èpoques, només hi ha un parell de coses que no puc dir per no fer spoiler que no m'han acabat de convèncer. Tot i això, m'ha agradat.

Mecanoscrit del segon origen

 

  L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, defensa un vailet negre, en Dídac, de l'atac d'uns nens. En un moment donat, els altres nens llençen en Dídac a una resclosa de la qual no pot sortir per si sol, i l'Alba es llença a l'aigua per tal de salvar-lo. Quan el treu de l'aigua aconsegueix que recuperi el coneixement fent-li el boca a boca, i un cop recuperat tots dos observen que els nois que l'han atacat són morts. Tot just un moment abans s'havien vist coses estranyes al cel.

  Aquest és el començament de l'aclamada novel·la de Manuel de Pedrolo, lectura escolar que crec que quasi tots hem llegit a l'institut. Per mi ara mateix ha estat una relectura, feia molt temps que en tenia ganes atès que va ser una de les lectures que més em va agradar de totes les que em van fer llegir en la meva etapa escolar. Poca cosa més puc dir que no sàpiga tothom d'aquest curt relat de ciència-ficció que es llegeix en una estoneta. 

Los nombres prestados

 

  A Nidocuervo, un poble allunyat del brogit del món, durant els anys 80, dues persones han trobat refugi: la Marta i el Tomás. La Marta treballa com a traductora i conviu amb un fill amb una discapacitat psíquica, l'Abel. El Tomás s'ha jubilat fa poc i ha llogat una caseta prop de la casa de la Marta, on va passant els dies acompanyat del seu gos Roco. Però ni la Marta ni el Tomás són qui semblen ser, tots dos s'amaguen sota una falsa identitat, amagant un passat tèrbol i violent. 

 Aquesta novel·la d'Alexis Ravelo va guanyar el premi Novela Negra Café Gijón 2021. Malauradament, va ser l'última obra del seu autor, que va morir de manera sobtada l'any 2023. Vaig descobrir-lo arran de la seva anterior novel·la, Un tío con una bolsa en la cabeza, llibre que vaig comprar en un implus atreta per aquest títol tan fora del normal i que vaig gaudir d'allò més. Los nombres prestados m'ha agradat molt, es llegeix ràpid, i poc a poc va donant pistes sobre els dos protagonistes, qui són, què fan a Nidocuervo i quin és el passat que arroseguen. Una lectura molt recomanable.

El enigma de la habitación 622

 El famós escriptor Joël Dicker ha decidit passar uns dies en l'hotel Palace de Verbier, als Alps suïssos, per tal de recuperar-se d'una ruptura sentimental recent. Quan va cap a l'habitació assignada observa que en el passadís hi ha una habitació 621, una 621bis i una 623. Què ha passat amb la 622, per què li han canviat el nom? La veïna de l'habitació del costat de la del Joël, la Scarlett, gran admiradora de l'escriptor, també vol saber què ha passat. Tots dos, tot parlant amb el personal de l'hotel, acabaran sabent que en l'antiga habitació 622 es va cometre un assassinat que no es va acabar de resoldre mai. Intrigats, començaran a investigar pel seu compte.

  Fa molt temps havia llegit la primera novel·la de Joël Dicker, La verdad sobre el caso Harry Quebert, i en tinc un bon record. I per a aquests dies de calor i més temps lliure em venia de gust una novel·la addictiva i no gaire feixuga, és per això que vaig escollir aquesta novel·la de Dicker. Però quina diferència. Si bé és cert que la lectura és fàcil, lleugera i que enganxa, la portava força bé fins que, un cop passades tres quartes parts de llibre, hi ha un fet del qual no puc parlar sense fer un spoiler, que l'ha fet perdre tota la credibilitat al relat, m'ha semblat a partir d'aquest fet que tota la narració és una presa de pèl al lector. És una llàstima que una història que en principi semblava força interessant s'hagi convertit en un despropòsit. No sé si la resta de novel·les del Dicker seran així, però després d'aquesta m'han marxat les ganes de tornar-lo a llegir.¨

La vida del libreter A. J. Fikry

 

  L'A. J. Fikry és un llibreter que té la llibreria a Alice Island, un lloc una mica aïllat, cosa que comporta que les vendes només siguin acceptables durant l'estiu, amb l'arribada de turistes. L'A. J. és un home amargat, no només pel poc rendiment del seu negoci, sinó perquè fa poc ha perdut la seva dona en un accident, de qui estava molt enamorat; a més, li acaben de robar un llibre de col·leccionista que guardava com un tresor. Un dia, un altre més en què ha oblidat tancar la porta de la llibreria, es troba una sorpresa: una nena d'uns dos anys a qui han deixat dins la llibreria amb una nota de la mare, on diu que no es pot fer càrrec de la nena. Aquest fet trasbalsarà la vida del llibreter, a qui la nena agafa carinyo de seguida.

  Fa un temps vaig llegir Mañana, mañana y mañana, de la mateixa autora que aquesta novetat de l'editorial Periscopi en català, la Gabrielle Zevin. Després de veure molts elogis a les xarxes i atès que els llibres que parlen de llibreries m'agraden, vaig pensar que ara, de cara a l'estiu, em venia de gust una lectura senzilla, planera i que em deixés bon cos. I així ha estat, no crec que sigui una gran obra literària però pel que fa al que jo esperava ha complert perfectament les expectatives. L'estil d'escriptura em resulta una mica estrany, de vegades trobo que les situacions no estan ben definides i que els diàlegs no són gaire naturals, tinc la impressió que és una cosa que em passa a mi perquè llegeixo habitualment altres autors amb estils ben diferents. Però en general el balanç ha estat positiu, em quedo amb les bones sensacions que m'ha deixat la lectura.