Fracàs

   

  La Clàudia i el Domènec són un jove matrimoni benestant de Barcelona, amb dos fills, minyona, segona residència, i tot allò de què gaudeix una parella burgesa ben posicionada. Mentre el Domènec treballa en els seus negocis la Clàudia es dedica a allò que fa una dona de la seva posició: res, atès que per això té minyona que s'ocupa de la casa i els fills. El Blai és un pintor bon amic del Domènec de fa temps i un dia el Domènec li proposa fer un retrat de la Clàudia, cosa que en principi podria semblar correcte, però el Domènec vol que la pinti nua. Al començament tots dos s'hi oposen però la tossuderia del Domènec acaba imposant-se i el Blai comença la seva feina. A mesura que avancen les sessions de pintura la relació entre tots tres s'anirà deteriorant, sobretot per culpa del mateix Domènec: 

"Calia restar llargues estones immòbil sota l'esguard de Domènec i de Blai. Clàudia es veia dins del mirall. Quan Blai pintava, semblava més pàlid. El seu esguard servava una expressió absorta, impersonal. Sota aquest esguard, Clàudia es sentia esdevenir un objecte".

  Aquesta és la primera novel·la que he llegit d'Aurora Bertana i haig de dir que m'ha entusiasmat, m'ha agradat molt com construeix els personatges, molt ben treballats en tan poques pàgines. He llegit comentaris de gent que la posen a l'alçada de Mercè Rodoreda i crec que s'ho mereix, com a mínim amb aquesta novel·la, espero llegir ben aviat alguna altra.

Les coses que t'hauria volgut dir

   El Lluís es retroba casualment amb la Cristina, amb qui va compartir un any d'institut i de qui es va enamorar. La Laia és una model catalana que fa temps que viu a Nova York i que troba a faltar casa seva. El Sergi, el Miquel i també els altres, per ells han passat anys, ara tots tenen una vida, però no tot és satisfactori, es troben en un moment de les seves vides en què no tot ha sortit com ells esperaven, no es poden queixar però... Potser les coses podrien haver anat d'una altra manera, i què hauria passat?

  En aquesta novel·la trobem personatges que tenen en comú trobar-se en un moment determinat de les seves vides en què són adults madurs, el temps ha passat i hi ha coses que haurien volgut que fossin d'una altra manera, és el que jo anomenaria "la insatisfacció dels quarantins". M'ha agradat perquè per la meva edat puc entendre perfectament les seves situacions. Tots ells tenen punts en comú, es coneixen, han tingut amistat. Cada capítol està dedicat a un d'ells. Potser he trobat a faltar un capítol final que els uneixi a tots.

El nedador

 

  En un calorós dia d'estiu en Neddie Merriel decideix travessar el comptat on viu nedant, passant per les cases dels veïns, ja que tots comparteixen un rierol d'aigües verdes que travessa les seves finques, on molts d'ells s'han fet piscines. Fins aquí tot normal, fins que en Neddie va trobant situacions una mica estranyes que no acaba ben bé d'entendre. 

  Aquest és el primer minirelat d'aquest llibret. En el segon relat, La ràdio enorme, trobem un jove matrimoni que tenen una ràdio que els permet escoltar les converses dels veïns.

  El dos relats són molt curts i una mica surrealistes pel meu gust, però van bé per llegir en una estoneta en el transport públic.

Petita crònica d'un professor a secundària

   

  Aquest llibre el va escriure Toni Sala l'any 2001 basant-se en la seva pròpia experiència com a professor de llengua i literatura catalana en un institut de secundària. Tot i que és ficció evidentment es basa en fets reals que ha anat adquirint durant els anys que ha exercit com a professor. És un llibre curt que es llegeix en un parell d'estones, on recull anècdotes, encontres i desencontres amb els companys i també amb els alumnes, la incertesa educativa amb el nou sistema basat en crèdits i els altres canvis que es van produir en aquells anys.

  És un llibre entretingut, també té l'avantatge que Toni Sala escriu molt bé. El que sí que m'ha quedat clar és que estic molt contenta de no haver-me dedicat a l'ensenyament.

Un negre amb un saxo

   Hèctor Barrera és un periodista de successos, antic campió de boxa, que es troba amb una denúncia judicial que li ha posat un empresari de la prostitució conegut com Sandokan, arran d'un article publicat per l'Hèctor en el diari on treballa. Però l'Hèctor no té por, només vol que li treguin de sobre la denúncia i continuar amb la seva feina. Per això compta amb l'ajuda de personatges dels baixos fons valencians, tan peculiars com els seus noms: el Trilita, el Butxana o el Penjoll. Tots ells passaran pels baixos fons valencians, amb diferents clubs de prostitució on algunes de les dones que hi treballen estan enganxades a l'heroïna que les hi proporcionen els seus caps.

  Vaig comprar aquest petit llibre en una botiga de segona mà, atreta per l'autor, he llegit algunes novel·les de Ferran Torrent que m'han agradat. Sobre aquesta en concret puc dir que és la que menys m'ha agradat, tot i que llegir en valencià ha estat un plaer, potser el que més m'ha agradat són els diàlegs dels diferents personatges. Com a punt positiu, a part de l'idioma, és llegeix ràpid i és entretinguda.

El joc del silenci

 

  La Carla i el Jan s'han instal·lat fa un temps amb la seva filla Valèria a Arcavell, un petit poble del Pirineu entre La Seu d'Urgell i Andorra. Han marxat des de Barcelona on el lloguer en el seu barri està pels núvols. El Jan ha pogut parlar amb la seva empresa per fer teletreball i la Carla ha canviat de feina per poder permetre-s'ho també, tot i guanyar menys diners, però tots dos coincideixen en haver guanyat qualitat de vida. Però alguna cosa estranya està passant amb la petita Valèria, de set anys: ha començat a parlar d'un amic imaginari mentre a la casa on viuen algunes coses desapareixen o canvien de lloc sobtadament. Els pares comencen a angoixar-se en no poder entendre què està passant mentre el comportament de la Valèria es va alterant per moments a causa, sembla ser, del seu "amic".

  En aquesta novel·la de Gil Pratsobrerroca res del que sembla ser al començament acaba sent el que passa, el llibre comença amb la desaparació sobtada de la Valèria, i mentre es porta a terme la recerca de la nena, alternant diferents temps del passat amb el present, s'anirà desvetllant poc a poc una trama trepidant on res acaba sent el que al principi era. Molt recomanable.

Querido librero

   

  Aline és una jove actriu de teatre d'origen espanyol que viu a París. Mentre fa una recerca de llibres de Lorca per adaptar-los al teatre, entra en contacte amb un llibreter de segona mà de Còrdoba, la seva ciutat natal. A partir d'aquí comença una relació epistolar que durarà molts anys. Dècades després, Helena, filla del llibreter, trobarà les cartes que es van escriure, tot just quan el vell llibreter desapareix.

  He llegit aquest llibre perquè m'agraden els llibres que parles de llibres, biblioteques i llibreries, i tot just l'acaben de publicar. M'ha agradat, però menys del que esperava, potser m'havia fet unes expectatives altes tenint en compte que l'argument pintava bé. I si ha estat així és perquè la manera en què està escrit, l'estil de les cartes que s'intercanvien els protagonistes no m'ha acabat de fer el pes i a estones m'he perdut una mica. Sí que és cert que la idea de la novel·la és molt bona, el llibreter Alberto és un personatge molt tendre a qui se li acaba agafant carinyo. Però l'estira i arronsa que porten els dos protagonistes al llarg de tants anys a estones se m'ha fet una mica forçat. Tot i això, és una bona lectura i potser aquestes petites pegues que li he trobat només són una percepció meva.