El nedador

 

  En un calorós dia d'estiu en Neddie Merriel decideix travessar el comptat on viu nedant, passant per les cases dels veïns, ja que tots comparteixen un rierol d'aigües verdes que travessa les seves finques, on molts d'ells s'han fet piscines. Fins aquí tot normal, fins que en Neddie va trobant situacions una mica estranyes que no acaba ben bé d'entendre. 

  Aquest és el primer minirelat d'aquest llibret. En el segon relat, La ràdio enorme, trobem un jove matrimoni que tenen una ràdio que els permet escoltar les converses dels veïns.

  El dos relats són molt curts i una mica surrealistes pel meu gust, però van bé per llegir en una estoneta en el transport públic.

Petita crònica d'un professor a secundària

   

  Aquest llibre el va escriure Toni Sala l'any 2001 basant-se en la seva pròpia experiència com a professor de llengua i literatura catalana en un institut de secundària. Tot i que és ficció evidentment es basa en fets reals que ha anat adquirint durant els anys que ha exercit com a professor. És un llibre curt que es llegeix en un parell d'estones, on recull anècdotes, encontres i desencontres amb els companys i també amb els alumnes, la incertesa educativa amb el nou sistema basat en crèdits i els altres canvis que es van produir en aquells anys.

  És un llibre entretingut, també té l'avantatge que Toni Sala escriu molt bé. El que sí que m'ha quedat clar és que estic molt contenta de no haver-me dedicat a l'ensenyament.

Un negre amb un saxo

   Hèctor Barrera és un periodista de successos, antic campió de boxa, que es troba amb una denúncia judicial que li ha posat un empresari de la prostitució conegut com Sandokan, arran d'un article publicat per l'Hèctor en el diari on treballa. Però l'Hèctor no té por, només vol que li treguin de sobre la denúncia i continuar amb la seva feina. Per això compta amb l'ajuda de personatges dels baixos fons valencians, tan peculiars com els seus noms: el Trilita, el Butxana o el Penjoll. Tots ells passaran pels baixos fons valencians, amb diferents clubs de prostitució on algunes de les dones que hi treballen estan enganxades a l'heroïna que les hi proporcionen els seus caps.

  Vaig comprar aquest petit llibre en una botiga de segona mà, atreta per l'autor, he llegit algunes novel·les de Ferran Torrent que m'han agradat. Sobre aquesta en concret puc dir que és la que menys m'ha agradat, tot i que llegir en valencià ha estat un plaer, potser el que més m'ha agradat són els diàlegs dels diferents personatges. Com a punt positiu, a part de l'idioma, és llegeix ràpid i és entretinguda.

El joc del silenci

 

  La Carla i el Jan s'han instal·lat fa un temps amb la seva filla Valèria a Arcavell, un petit poble del Pirineu entre La Seu d'Urgell i Andorra. Han marxat des de Barcelona on el lloguer en el seu barri està pels núvols. El Jan ha pogut parlar amb la seva empresa per fer teletreball i la Carla ha canviat de feina per poder permetre-s'ho també, tot i guanyar menys diners, però tots dos coincideixen en haver guanyat qualitat de vida. Però alguna cosa estranya està passant amb la petita Valèria, de set anys: ha començat a parlar d'un amic imaginari mentre a la casa on viuen algunes coses desapareixen o canvien de lloc sobtadament. Els pares comencen a angoixar-se en no poder entendre què està passant mentre el comportament de la Valèria es va alterant per moments a causa, sembla ser, del seu "amic".

  En aquesta novel·la de Gil Pratsobrerroca res del que sembla ser al començament acaba sent el que passa, el llibre comença amb la desaparació sobtada de la Valèria, i mentre es porta a terme la recerca de la nena, alternant diferents temps del passat amb el present, s'anirà desvetllant poc a poc una trama trepidant on res acaba sent el que al principi era. Molt recomanable.