Querido librero

   

  Aline és una jove actriu de teatre d'origen espanyol que viu a París. Mentre fa una recerca de llibres de Lorca per adaptar-los al teatre, entra en contacte amb un llibreter de segona mà de Còrdoba, la seva ciutat natal. A partir d'aquí comença una relació epistolar que durarà molts anys. Dècades després, Helena, filla del llibreter, trobarà les cartes que es van escriure, tot just quan el vell llibreter desapareix.

  He llegit aquest llibre perquè m'agraden els llibres que parles de llibres, biblioteques i llibreries, i tot just l'acaben de publicar. M'ha agradat, però menys del que esperava, potser m'havia fet unes expectatives altes tenint en compte que l'argument pintava bé. I si ha estat així és perquè la manera en què està escrit, l'estil de les cartes que s'intercanvien els protagonistes no m'ha acabat de fer el pes i a estones m'he perdut una mica. Sí que és cert que la idea de la novel·la és molt bona, el llibreter Alberto és un personatge molt tendre a qui se li acaba agafant carinyo. Però l'estira i arronsa que porten els dos protagonistes al llarg de tants anys a estones se m'ha fet una mica forçat. Tot i això, és una bona lectura i potser aquestes petites pegues que li he trobat només són una percepció meva.

Estremida memòria

     Jesús Moncada fa una descripció dels terribles fets ocorreguts a Mequinensa durant l'estiu de 1877, quan un recaptador d'impostos i dos guàrdies civils que l'acompanyaven van ser assassinats per robar-los quan es dirigien a Casp. Pràcticament tota la població té un paper en aquesta narració, des dels directament implicats com els seus familiars, els veïns, rics i pobres, tots participen d'una manera o una altra en els capítols d'aquesta novel·la, que Moncada escriu amb l'ajuda indirecta de l'Arnau, un senyor gran que li va escrivint cartes amb els records que té ell del que li va explicar el seu avi Ulisses.

  Val a dir que recomanaria a tothom que llegeixi aquest llibre que faci com he fet jo seguint també una recomanació d'un lector: feu-vos un esquema dels múltiples personatges que surten, la meva memòria ja no té capacitat per retenir tal quantitat de personatges i la relació entre ells, diria que tots els habitants de Mequinensa tenen un paper per petit que sigui en aquesta novel·la. També va bé tenir a mà un diccionari per cercar el significat de paraules i expressions que els urbanites no coneixem però que podem gaudir i aprendre.

La asistenta

   

  La Millie és una jove que ha passat uns anys a la presó, fa poc que n'ha sortit en llibertat condicional i busca feina, de fet la seva situació és desesperada: no té on viure i fa dies que dorm en el cotxe. A la Millie se li presenta una gran oportunitat: treballar de minyona en una preciosa casa, on haurà d'atendre el matrimoni propietari, la Nina i l'Andrew, i la filla Cecelia. De seguida accepta l'oferta atesa la seva situació actual, tot i que hi ha alguna cosa que no li agrada: ha de dormir a les golfes de la casa, en una petita cambra que gairebé no té llum i on el pany de la porta només es pot tancar per fora. Ben aviat la Millie veurà que aquesta no és l'única pega d'aquesta feina: la Nina és una dona amb un caràcter complicat, deixa les coses tirades per qualsevol lloc de la casa, s'emprenya ràpidament amb coses que no són importants, de fet sembla que el seu cap no funciona gaire bé.

  Aquesta novel·la ha estat un èxit de vendes, de fet l'autora, Freida McFadden ha seguit escrivint tota una sèrie que comença amb aquest llibre. A mi en principi no em cridava gens l'atenció, però m'han deixat el llibre i he pensat que era una bona opció per llegir en un moment en què buscava una lectura ràpida i lleugera. De fet, crec que he escolllit el moment personal oportú,, si l'hagués llegit en un altre moment la meva opinió hauria estat pitjor: és un best-seller de manual, pensat per persones que no llegeixen gaire i són més de sèries de tv, aquesta és la meva humil opinió. Això no vol dir que no hagi trobar la lectura ràpida i entretinguda, però no m'ha aportat res i no seguiré llegint cap llibre de la sèrie. Per passar l'estona i gràcies.

Una nueva vida

  Fa temps vaig llegir Manual para mujeres de la limpieza, de Lucia Berlin, i em va impressionar molt, tant que, malgrat no m'acaben d'agradar gaire els llibres de relats curts, he seguit llegint tota la sèria publicada d'aquesta escriptora, que va morir l'any 2004, i que va tenir una vida complicada i diferent, marcada per l'addicció a l'alcohol. És per això, per la lectura d'aquest primer llibre publicat aquí, que he seguit llegint tota la sèrie, tot i que poc a poc se'n va perdent la força del primer llibre.

  Tots quatre llibres publicats fins ara són històries quotidianes, relats marcats per la presència de l'alcohol i les drogues, que tant van marcar la vida de Lucia Berlin. Una nueva vida és un recull de relats curts que un dels seus fills, Jeff Berlin, ha recollit i endreçat, dedicant les últimes línies de cadascun a fer referència  d'on va aparèixer publicat, a qui va referit, etc. D'aquest últim llibre, que potser és el que menys m'ha fet el pes, destacaria la part final, on es fa una biografa de la Lucia, una dona molt especial amb una vida complicada per dir-ho d'alguna manera senzilla: tres marits, quatre fills, diversos amants, moltes feines algunes d'elles precàries, una vida nòmada, sense estabilitat, i sobretot l'alcohol, una addicció a la beguda que no va abandonar fins molt tard i que continuament la portava a centres de desintoxicació. Si aquesta dona hagués tingut una vida més estable estic segura que la cosa hauria canviat: va estudiar a la universitat, li agradava molt la literatura espanyola, fins i tot va arribar a donar classes, però la inestabilitat contínua de la seva vida personal li va fer perdre, segons el meu parer, una gran carrera com a professora i escriptora.