Ningú ens va dir que seria fàcil

   Tres dones que són amigues des de petites es reuneixen periòdicament mantenint la bona relació que tenen des de fa molts anys, ja que les tres són ja madures, prop dels cinquanta anys, època de canvis en les dones amb l'arribada de la menopausa. Però l'assoliment de la maduresa no és ben bé com elles pensaven que seria, de fet totes tres, la Lisa, la Sara i l'Eva, es troben en moments complicats, la relació amb la parella no és ben bé perfecta i la situació laboral tampoc. 

  Vaig comprar aquesta novel·la sense haver llegit res abans de l'autora, Ester Invernon. La temàtica m'atreia, ja que estic en una edat semblant a les protagonistes i pensava que d'alguna manera em podia sentir identificada amb elles, però no ha estat així en cap moment, de fet la Lisa m'ha caigut malament des del primer moment. Se suposa que haurien de ser dones madures i amb les idees clares i trobo que no ho són gens, excepte l'Eva que té un comportament i mentalitat força diferent al de les seves amigues. Quan portava mig llibre llegit estava tan emprenyada que he estat a punt de deixar-lo, no m'agradaven ni elles ni els seus diàlegs, que he trobat alguns cops forçats i poc naturals. Com que es llegeix ràpid he decidit seguir, i la veritat és que a partir d'aquesta primera meitat hi ha canvis, passen coses que no diré per no fer spoiler. L'he acabat però no m'ha convençut gens, trobo que no n'hi ha per tant atès l'èxit que està tenint i que deixa temes pendents de resoldre i que es podria haver tret molt més partit a la idea inicial.