diumenge, 3 d’abril de 2022

Ànima de tramuntana

  La Mínia és una arqueòloga que es troba en un moment personal difícil, acaba de deixar la seva parella després de perdre el fill que esperaven, i mentrestant es troba treballant al jaciment d'Ullastret, on descobreix amb els companys de feina unes tombes que se surten del normal. A partir d'aquest descobriment la Mínia intentarà recompondre la història de l'Ekinar, una dona morta el segle III aC, i que és un dels restes humans trobat en les tombes d'Ullastret. El relat de la situació personal i professional de la Mínia s'alterna en la narració amb les vivències de l'Ekinar, tot alternant capítols entre una i l'altra.

  Vaig comprar aquest llibre amb molta il·lusió, he llegit altres novel·les de Núria Esponellà que m'havien agradat, Ànima de Tramuntana ha rebut el premi Prudenci Bertrana i a més m'encanta la zona on s'ubica la narració. Però m'he quedat a la meitat del llibre, la part on es parla de la Mínia i la seva situació encara l'he trobat mig interessant, una mica lenta; però la part on es parla de l'Ekinar no m'ha agradat gens com està escrita, l'he trobat feixuga i em sobren molts detalls. Suposo que si ha rebut un premi com el que ha rebut és que ha de tenir coses bones que jo no les he sabut veure, però la veritat és que m'avorria llegint-la. Tot i això, l'he guardat amb el punt de llibre on l'he deixat, per si un dia més endavant m'animo a seguir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada