dimarts, 8 de febrer del 2022

Policies


  Barcelona, estiu de 1992, és a dir, Olimpíades. En aquell any els Mossos d'Esquadra eren un cos policial amb poques competències encara i en ple desenvolupament. En aquest marc, el nostre protagonista haurà d'investigar una complicada trama, que implica a l'agent de la DEA Lou Díaz, de visita a Barcelona per gaudir dels Jocs i que investiga la mort d'una jove de catorze anys relacionada amb una xarxa de falsificació de medicaments. Els mossos, que són pocs i amb pocs recursos, faran mans i mànigues per desenvolupar les seves investigacions i ajudar el Lou, un personatge peculiar que aprofitant visita turística i feina, amb la seva dil·latada experiència col·laborarà amb els mossos i els ensenyarà les seves tàctiques per obtenir informació.

  Policies és una novel·la escrita entre Andreu Martin i Joan Miquel Capell, aquest últim ha estat molts anys mosso d'esquadra, pràcticament des dels inicis, i ha passat per totes les categories fins arribar a comissari. De tal manera que Policies esdevé un homenatge a la tasca de la policia catalana dels primers anys, amb manca de recursos, personal i competències, però molt motivada.

  Com a farmacèutica que soc algunes parts de la trama m'han resultat conegudes, com la falsificació de receptes i el tràfic de medicaments com anabolitzants i altres medicaments, de les que vaig tenir coneixença en els inicis de la meva carrera professional tot i que mai em van afectar. Per altra banda, les novel·les de policies sempre m'han agradat, i aquesta no ha estat diferent, l'any de les olimpíades el recordo molt bé i m'ha agradat conéixer com treballaven els policies en aquella època. Tot i això, no puc dir que hagi estat un llibre dels que més m'han agradat, la veritat és que fins i tot m'ha angoixat l'estrès del protagonista per l'excés de feina i la manca de recursos. 

2 comentaris:

  1. Potser no és el millor llibre de l'Andreu Martín, però es deixa llegir força. No té gaires fantasmades ni heroicitat policial, és més de procediment i busca la versemblança, dins del que és ficció. Segur que es pren algunes llicències narratives, és clar, però bàsicament serveix com a homenatge, com dius, i per explicar-te aquests inicis amb tant pocs recursos. 3 estrelles estan ben posades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De l'Andreu Martín he llegit llibres que m'han agradat molt, d'altres poc i de moment un que ni el vaig terminar; aquest el deixaria entremig de tots. I com dius, aquest és un homenatge, no debades està escrit a quatre mans amb un excomissari.

      Elimina