Jean-Pierre Gourvec, bibliotecari de Crozon, un poble al cor de la Bretanya francesa, era un home de poques paraules i no tenia una gran vida social, al poble només se sabia que la seva dona l'havia deixat al poc temps d'arribar a Crozon i mai més va tenir cap relació coneguda. Gourvec va decidir un bon dia habilitar una zona de la biblioteca del poble com la biblioteca Brautigan de Vancouver, coneguda per tenir una part on s'exposen tots aquells llibres que per algun motiu o altre han estat rebutjats per les editorials i mai han estat publicats. Gourvec va anar ampliant poc a poc els prestatges dels llibres rebutjats, tanta feina tenia que va necessitar d'una ajudant, la Magali, que va acabar fent-se càrrec de la biblioteca quan en Gourvec va morir.
La Delphine és una jove treballadora d'una editorial amb força èxit, té bon ull a l'hora d'escollir llibres per a ser publicats; ara comparteix la vida amb en Frédéric, escriptor que no té tant d'èxit, de fet l'únic llibre que ha escrit ha estat un fracàs rotund. Amb en Frédéric una mica deprimit, un dia en un dinar amb els pares de la Delphine a la Bretanya, on resideixen, el pare els parla de la biblioteca de Crozon i de la seva peculiaritat. La Delphine, que coneix el poble per haver-hi viscut de petita, decideix fer una escapada amb el Frédéric cap a aquesta biblioteca. Allà la Magali els facilitarà l'accés als llibres rebutjats i ells faran un recorregut per algunes d'aquelles obres, fins que la Delphine trobarà Les últimes hores d'una història d'amor. La Delphine quedarà trasbalsada per la delicadesa i qualitat del llibre i decideix portar-lo a la seva editorial, que el publicarà i es convertirà en un gran èxit. La pena és que l'autor, Henri Pick, propietari d'una pizzeria i natural de Crozon, va morir fa anys sense que ningú sapigués que havia escrit un llibre, ni tan sols la seva dona ni la filla, que queden ben sorpreses en saber-ho, ja que mai havien vist en Henri interès pels llibres ni per l'escriptura.
Quin llibre més maco i més tendre que m'ha arribat a les mans, trobat per casualitat en un prestatge de la biblioteca, la veritat és que no m'ho esperava, que m'agradés tant. No és només la història dels llibres rebutjats, sinó que tots i cadascún dels personatges que apareixen en la novel·la té una petita història personal, sempre molt humana, no només la Delphine o el bibliotecari Gourvec són protagonistes, tots tenen el seu protagonisme dins la narració. A més, aporta la interessant investigació sobre l'autoria del llibre rebutjat, com pot ser que un home mai abans interessant ni en la lectura ni la escriptura hagi escrit un llibre tan bo?
Aquest és un d'aquells llibres que fa sentir bé quan s'acaba la lectura, recomanable per tots els qui estimem les biblioteques i els llibres.
Caram, doncs l'argument sembla molt interessant! De vegades se'm mengen les novetats i em deixo perdre llibres molt bons. Però que bé que aquest no sigui un llibre rebutjat i que tu n'hagis gaudit!
ResponEliminaNo sé si serà el teu estil de lectura Xexu, té un punt de romanticisme que a mi m'ha agradat, però l'he valorat tan bé perquè m'ha fet sentir bé, ni més ni menys.
Elimina