diumenge, 18 d’octubre de 2020

Dos taüts negres i dos de blancs


   L'any 1943 al petit poble de Carreu van matar una família de masovers, un matrimoni i les dues filles, fet que va commocionar la comarca del Pallars Jussà. Aquest és un fet real que, malauradament, no es va resoldre com hauria d'haver estat, ja que la justícia franquista no va fer les coses com les hauria d'haver fet. Tots els veïns sospitaven o sabien qui va ser qui va cometre aquest atroç crim, però l'assassí o assassins mai van pagar pel seu delicte.

 Pep Coll va néixer a Pessonada, al Pallars Jussà, i des de ben petit havia sentit a parlar d'aquest fet, va investigar pel seu compte i amb els testimonis i la informació que ha anat recollint ha escrit aquest llibre, que no és ben bé una novel·la, sinó que cada capítol recull la visió de cadascún dels personatges que d'alguna manera o altra formen part d'aquest cas. Resulta ben esgarrifós i indignant comprovar que qui va cometre el crim va sortir impune perquè algunes persones van mirar més pels seus interessos personals que pels de la parella i les dues nenes innocents que van ser assassinats.

  Pep Coll va rebre el premi Crexell per aquesta novel·la, que alguns qualifiquen com el seu millor treball. Aquest és el tercer llibre que llegeixo d'aquest autor i haig de dir que m'ha agradat molt, poc a poc et va endinsant en la història d'aquestes persones que han existit de veritat, en l'ambient de les masies i els petits pobles del Pallars en una època difícil per a tots els que hi vivien. 

             

 

4 comentaris:

  1. El vaig llegir no fa gaire per un club de lectura. Tot i que ha estones se'n va fer un xic pesat, em va agradar força. I sí, els fets i la manera de gestionar-los és esgarrifós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi la lectura se m'ha fet agradable, potser el començament se'm va fer una mica més lents fins que vaig entrar en la història. I la veritat és que quedes trasbalsat de com va anar tot plegat. Però haig de reconèixer que Pep Coll ho ha sabut explicar tot com si fos una novel·la.

      Elimina
  2. Jo nomes n'he llegit un d'aquest autor, i fa temps que penso que hi he de tornar, però la saturació de llibres que tinc m'ha fet anar passant de llarg els que han anat apareixent, com aquest. M'atreia pel títol, però no sabia ben bé de què anava. Trobo la temàtica interessant, tot i que es podria considerar de no-ficció, oi? No sé, a veure si ensopego amb ell algun dia, se'm posa a l'abast, i faig un pensament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi és no-ficció clarament, tot i que de vegades sembla que estiguis llegint una novel·la, és bo, val la pena. Això sí, quan l'acabes quedes força indignat amb el cas.

      Elimina