divendres, 25 de setembre de 2020

La companyia nòrdica

 

  Si hellegit alguna novel·la d'Albert Villaró no espereu res semblant a qualsevol dels seus anteriors treballs. I si no n'heu llegit cap trobareu una història sorprenent pel seu origen.

  L'Albert Villaró és historiador i l'any 1997 treballava com a arxiver municipal a la Seu d'Urgell, és en aquell moment quan va rebre, en penyora de la vídua d'un paleta col·leccionista d'antiguitats, un dietari d'un soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina. Aquest soldat era, a més, botànic i violinista, un home culte. En el seu dietari descriu uns estranys i esgarrifosos fets que van succeir durant la primavera de 1837 i que va viure acompanyat d'uns curiosos personatges: el capità Osinalde, del bàndol liberal, el pare Cebrià, monjo fugit de Montserrat, i la Mina, una estranya dona que els fa de guia pels camins del Pirineu. A més, altres personatges històrics tenen el seu paper, com el brigadier Porredon, conegut com el Ros d'Eroles, o el príncep Lichnowsky.

   Com és d'esperar, aquesta novel·la està molt ben escrita, amb una gran riquesa de llenguatge i amb un sentit de l'humor peculiar. Fa goig llegir com descriu els camins i els pobles del Pirineu que aquest petit grup va recorrent, les masies on paren a descansar, els llocs més grans i que molts coneixem, com Organyà o Solsona. Tot i això, no puc recomanar-la a tothom, la història té uns tints fantàstics que m'han resultat una mica difícils de pair, i a partir de la meitat del llibre la lectura se m'ha fet feixuga i la veritat és que m'ha costat una mica acabar-lo, si no l'he deixat és perquè l'autor és un dels meus favorits i perquè la base de la novel·la és un dietari antic, malgrat les meves sensacions això no vol dir que no sigui un bon llibre.

2 comentaris:

  1. Doncs sí que sorprèn que no t'hagi convençut, perquè sé que l'Albert Villaró t'agrada molt, només cal veure el seu no ben gran a la barra lateral! Encara no m'he decidit a llegir-lo mai, jo. Ves per on.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs ja estàs trigant a llegir-lo perquè crec que t'agradaria, però potser si ho has de fer et recomanaria que no comencessis per aquest llibre, millor els del policia Boix o fins i tot Els ambaixadors.
      La companyia nòrdica és un bon llibre i està molt ben escrit però a estones se m'ha fet una mica pesat perquè jo soc molt realista i els fets una mica sobrenaturals que en un moment determinat apareixen no em fan el pes.

      Suprimeix