divendres, 17 d’abril de 2020

Línia blava

  Viatgeu sovint en el metro? Observeu la gent que entra i surt? Us heu plantejat mai com deu ser aquella senyora gran que acaba de seure al vostre costat? O la joveneta de color que escolta música de peu al costat de la porta? Potser aquell músic que toca l'acordió de vagó en vagó demanant una ajuda té al darrera una estranya història. Aquesta novel·la de Ramon Solsona parla d'històries de persones que viatgen per la línia blava del metro de Barcelona, aquella que comença a Horta (començava en aquesta estació al 2009, quan es va escriure el llibre) i acaba a Cornellà Centre. A més, cadascuna de les persones en què es fixa el narrador està relacionada amb la que puja o baixa a la següent estació.
  Quan vaig comprar aquesta novel·la en una botiga de segona mà no em pensava que era així, ja que la foto de la portada no té res a veure amb l'interior, no sé a qui se li va acudir posar una escena de ball de principis del segle XX en un llibre on les històries es desenvolupen en el present del moment en què es va escriure. Jo acostumo a fixar-me en les portades i en principi ni me l'hagués mirat si no fos perquè no fa gaire vaig llegir Ramon Solsona i és un autor que m'agrada força, a més que l'edició que vaig comprar està perfecta, com si ningú l'hagués obert mai. Va ser en llegir la contraportada que em vaig decidir, no només per l'autor sinó perquè durant molts anys vaig viatjar en aquesta línia del metro de Barcelona. 
   M'ha agradat molt aquest llibre, l'autor ha sabut crear una novel·la que en el fons és de relats curts però no ho sembla per la seva estructura, a més del fet que les històries personals de cadascún dels personatges estan lligades d'una manera o altra. 

2 comentaris:

  1. Encara no he llegit mai aquest autor, i no serà perquè no n'hagi vist comentaris elogiosos. En tot cas, no m'atreu l'argument d'aquest volum perquè em sembla una mica simple, un llibre que amb una mica de gràcia podria escriure qualsevol, perquè tots ens hem fet pel·lícules de la gent que ens hem trobat al metro. Només cal portar-ho una mica a l'extrem i posar-hi imaginació. Però s'ha d'escriure, és clar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser la trama no és gens original però sí que ho és la manera com l'autor enllaça les vides dels personatges, o potser a mi m'ho ha semblat.
      Del que no hi ha dubte és que Ramon Solsona escriu molt bé, aquest és el tercer llibre seu que llegeixo, L'home de la maleta el vaig llegir abans de tenir el blog i Allò que va passar a Cardós crec que és el seu últim llibre.
      Si algun dia et decideixes espero que les bones crítiques no generin unes altes expectatives que després no s'acompleixin.

      Elimina