
El dia a dia de la Paula, el seu patiment, les seves reaccions i reflexions personals es van desgranant poc a poc en un relat íntim, senzill i molt proper sense resultar morbós ni dramàtic sinó molt proper, la Paula es converteix quasi en una amiga del lector, la manera d'escriure de la Marta Orriols fa que s'empatitzi molt amb la Paula, que es visqui el seu patiment just al seu costat, fins i tot com si el lector estigués dins mateix de la Paula.
Feia molt temps que no m'emocionava tant amb un llibre, en aquest cas les expectatives generades per les bones crítiques s'han superat amb escreix, ha estat una lectura molt recomanable. Tot i que els llibres que parlen de situacions personals tan greus em costa llegir-los perquè ho passo malament, sobretot si estan ben escrits, com és el cas d'Aprendre a parlar amb les plantes.
Molt ben escrit. Clar i sincer.
ResponEliminaCompletament d'acord amb tu.
EliminaMira, fins ara em feia força mandra la seva lectura, però després de llegir la teva ressenya crec que li donaré una oportunitat.
ResponEliminaDoncs ja veuré què et sembla. Jo anava força previnguda i la veritat és que no m'ha decebut gens, al contrari.
EliminaEspero que t'agradi a tu també.
M'alegra que t'hagi agradat! En general, posar-se a llegir llibres que parlen de situacions personals dures ja fa una mica de mandra i respecte, tampoc no volem que ens amarguin la vida quan llegim, es tracta de passar-ho bé i distreure's. Però quan el llibre està tan ben fet com aquest se't passen totes les manies. Un grandíssim llibre, ja espero nou material de l'autora, espero que no trigui.
ResponEliminaTens raó Xexu, m'ha sorprès gratament la manera com l'autora ha enfocat el tema. Jo també espero el següent, l'anterior el tinc descarregat en audiollibre i porto la meitat i també m'està agradant.
Elimina