La fugitiva

   La Mireia és una dona de més de 90 anys, esquerpa i no gaire simpàtica que viu sola en un pis de Sarrià, ajudada per cuidadores a les que tracta amb distància i indiferència. Fa anys que no es parla amb el seu fill Javi i la relació amb la seva filla Mireia és molt freda, només parlen algun cop per telèfon, pràcticament ni es veuen. Tan sols rep de tant en tant la visita de la Sònia, la seva néta i filla de la seva filla. Els dies van passant, la Mireia fa poca cosa, només escoltar els sorolls del carrer i dels veïns; mentrestant va recordant la seva vida des de la infantesa, cosa que ens farà entendre perquè s'ha convertit en la persona freda i sorruda que és ara.

   La protagonista de La fugitiva no és un personatge nou de la Blanca Busquets, sinó que ja l'hem conegut a Jardí a l'obaga. Tanmateix, no cal haver llegit un per llegir l'altre, tot i que, com que tots dos són molt bons llibres, és recomanable. L'autora ha creat un personatge molt real, una vella rondinaire i antipàtica, que sembla molt poc sensible però que amaga una història personal terrible que l'ha portat a ser qui és ara, i que cal conéixer per entendre-la i fins i tot emocionar-se amb la manera com ha superat els obstacles que la vida li va posar al davant. És una novel·la tendre sense caure en la sensibleria, 275 pàgines que passen volant.