divendres, 11 de maig del 2018

La ciudad de la lluvia

    Amb aquest títol tan indicatiu, quina pot ser aquesta ciutat? Bilbao, com no, a principis dels anys 80. És aquí, en aquesta ciutat de marcada personalitat, on la jove promesa del futbol Alain Lara ha tornat a l'Athletic, el club dels seus origens. I és aquí on l'Alain trobarà a casa seva una foto antiga on apareixen el seu avi Rodrigo amb el conegut empresari Ignacio Aberasturi. En la mateixa foto apareixen un altre home, un nen, un militar d'esquenes i una avioneta. Això no suposaria cap problema si no fos perquè tant el Rodrigo com l'Aberasturi han desaparegut pràcticament al mateix temps, i l'Alain ni tan sols sabia que es coneguessin. El desig de l'Alain per esbrinar el passat desconegut del seu avi, lligat a les altres persones que surten a la foto, el portarà a una investigació que condueix al Berlin nazi durant la Segona Guerra Mundial.
   La ciudad de la lluvia és un dels llibres que vaig rebre de regal per Sant Jordi, entretingut i amb una trama d'allò més elaborada, potser una mica massa i tot. Amb això vull dir que tot i que m'ha agradat, l'he trobat a vegades complicat de seguir per la manera com està escrit, alternant passat i present constantment, cosa que se'm fa difícil per la manera com llegeixo, a estones no gaire seguides. També m'han sobrat unes quantes pàgines de les 618 que en té, sobretot les que són força tècniques sobre les fusions de grans empreses i els bufets d'advocats que hi treballen.

5 comentaris:

  1. La trama sembla interessant, no coneixia el llibre, però entre la pila que tinc de pendents i que diguis que es fa pesat parlant de fusions de grans empreses... em fa una mica enrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que aquesta part del llibre, que no és gaire llarga, se'm va fer pesada. Està bé però pel meu gust li sobren pàgines.

      Elimina
  2. Uf, més de 600 pàgines i amb palla! Que els venen a tant el quilo o què?
    Per cert, no m'havia fixat fins ara, molt maca la teva rosella! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser hi ha gent que es pensa que si el llibre és gruixut és més important el que diu...
      T'agrada la meva rosella? La foto la vaig fer jo, i no és una rosella, és un cascall (papaver somniferum), que vaig trobar en un poble de l'Ampurdà enmig d'un camp de roselles ;)

      Elimina
    2. Doncs és cert, hi ha gent que busca llibres gruixuts perquè pensen que així el llibre els hi donarà més! Dono fe, que de jove era així XD
      Veus, ja sé una cosa més. A mi m'agraden les roselles però en sé poca cosa, i sempre que veia flors d'aquest color amb les roselles vermelles pensava que també eren roselles. Sí, a l'Empordà en tenim una bona pila de camps de roselles! :)

      Elimina