dimecres, 1 de novembre de 2017

Los pacientes del doctor García

    Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, alguns nazis intenten fugir de la justícia internacional que els persegueix per haver comès crims contra la humanitat. Clara Stauffer, militant de la secció femenina de la Falange i espanyola d'origen alemany, crea una xarxa de protecció per a tots els nazis que han vingut a l'Espanya franquista i necessiten ajuda, ja sigui per quedar-se o bé per emigrar a l'Argentina, on seran ben rebuts per Perón. Amb la connivència del govern de Franco, que fa la vista grossa, i l'ajuda de funcionaris i capellans, proporciona passaports i noves identitats a criminals com Leon Degrelle, Ante Pavelic i Otto Skorzeny entre d'altres. 
    Amb aquesta trama com a fons, Almudena Grandes crea un univers fictici però alhora molt realista, amb Guillermo García com un dels protagonistes. El doctor García tot just ha acabat la carrera quan esclata la Guerra Civil i ell, de cor republicà, ajuda com pot en un hospital de Madrid quan la capital d'Espanya és bombardejada per la Legión Cóndor. Allà és on aprèn a fer transfusions sanguínies amb l'ajuda del metge canadenc Norman Bethune, personatge real, que es va traslladar a Madrid per ajudar amb els seus coneixements a salvar la vida de molts ferits.
    Això són només unes pinzellades de tot el món que abarca aquesta novel·la amb majúscules, que comença al 1936 i acaba al 1977, on el doctor García es veurà implicat en una trama d'espionatge republicà que intentarà desmuntar la xarxa de Clarita Stauffer, barrejant de manera magistral personatges creats per la imaginació de l'autora amb d'altres reals, des de la mateixa Stauffer fins al president Negrín.
     No puc expressar amb paraules les sensacions que m'ha produit la lectura d'aquesta obra, que ha sigut difícil tant pel regitzell de personatges com per la manera en què l'he llegida, desgraciadament molt interrumpuda. M'ha deixat una sensació d'impotència i d'injustícia difícil d'assumir. Com a conclusió podria dir que és una lectura imprescindible i que s'hauria de fer un format reduit (té 740 pàgines) per incloure-la com a lectura obligatòria en les escoles com a formació en història contemporània.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada