Beltenelbros

    Han passat uns quants anys des del final de la guerra civil; Darman, antic capità de l'exèrcit de la República, rep l'encàrrec d'eliminar un traïdor a la resistència comunista. Des del seu tranquil retir a Anglaterra i per complir amb l'ordre que li han donat, Darman haurà d'emprendre un camí que el portarà a retrobar-se amb fantasmes del seu passat en tornar a Madrid, una ciutat que ha canviat molt des que va fugir a finals de la guerra, endinsant-se en una persecució dura i angoixant que el portarà al límit.

  A Beltenebros la narració és lenta, alternant passat i present, descriptiva i profunda, fins al punt que el lector se sent com si fos dins del cap del protagonista, dins les seves pors, les seves angoixes, amb tristos records que pesen massa; Darman s'ha d'enfrontar a foscos enemics: "Beltenebros, el príncipe de las tinieblas, el que habita y mira en la oscuridad, sin más luz que la de los cigarrillos que resplandecen como ojos." 

   Fa molts anys vaig llegir Plenilunio, en tinc un bon record i Antonio Muñoz Molina havia quedat en la llista d'autors que algun dia volia repetir, i de fet ho vaig intentar amb La noche de los tiempos, però és una novel·la molt llarga i no la vaig agafar en un bon moment; Carlota Fainberg em va resultar una mica decebedor però tot i així ho he volgut tornar a intentar. L'experiència amb Beltenebros, que té 256 pàgines, ha estat bona, Muñoz Molina és un gran escriptor tot i que no ho recomanaria per a tots els públics, ja que a vegades la seva manera d'escriure pot resultar feixuga.