diumenge, 7 de maig del 2017

Patria

Resultado de imagen de patria fernando aramburu
  Amb l'anunci d'ETA de la seva decisió de l'abandonament de la lluita armada, Bittori decideix que ha arribat el moment de tornar al seu poble, d'on va marxar després de la mort del seu marit, el Txato, a mans d'un terrorista. La presència de Bittori en el poble genera inquietud en alguns dels seus habitants, especialment en qui va ser la seva millor amiga Miren, mare d'un jove empresonat per terrorisme i de qui Bittori sospita que va participar en la mort del Txato. La relació entre Bittori i Miren, bones amigues des de la infància, es va anar deteriorant progressivament a mesura que Miren s'anava radicalitzant en recolzar completament el seu fill gran. El retorn de Bittori al poble és progressiu, cada dia agafa l'autobús des de San Sebastián fins al seu poble, on passa unes hores en la seva casa, i després torna, a explicar-li al Txato en la seva tomba com està tot, com han canviat les botigues, qui la saluda pel carrer i qui li gira la cara, el mossèn que li aconsella no tornar per no obrir velles ferides.

    Amb aquesta base Fernando Aramburu ha escrit una història dura, tan dura com la realitat, on cadascú dels personatges té una motivació per fer el que fa en un entorn que condiciona fortament el comportament de moltes persones. No només Bittori i Miren són protagonistes, també les dues famílies, marits i fills, personatges treballats tant o més que elles.
    Ja feia temps que havia llegit en algun lloc que Patria era un bon llibre, que si èxit de vendes, etc. Com ens passa a molts lectors independents que llegim el que ens dona la gana, la publicitat excessiva fa que en cas de decidir llegir un best-seller ho fem amb molta prevenció i amb un profund ull crític. En l'últim moment vaig decidir que aquest llibre seria el meu regal de Sant Jordi i la veritat és que ho recordaré durant molt temps, l'he trobat especial, m'ha enganxat com feia temps que no ho feia cap llibre, m'ha fet reflexionar i recordar quan era jove i escoltava les notícies dels atemptats d'ETA, les negociacions, la dispersió dels presos, i tantes altres que van marcar una època en la història d'Espanya. No sé si és un bon llibre però com a mínim no deixa lloc a la indiferència.

5 comentaris:

  1. Jo també el vaig comprar i llegir amb el recel de que semblava ser un Best-Seller, però el cert és que em va agradar i molt. Em va enganxar a la història de les dues families i vaig trobar que el final és magistral.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi també m'ho va semblar. És una història que commou fortament.

      Elimina
  2. I com a lector independent, que valora la opinió d'altres lectors independents, confio en les teves paraules. No sé si l'arribaré a llegir, però m'agrada saber que té opinions favorables, fora de la gran crítica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és una lectura que val la pena, és un totxo però no es fa gens pesat. La meva opinió és, com la de molts altres, completament subjectiva, si algun dia el llegeixes espero llegir-ne la teva.

      Elimina
    2. I això que tu i jo no acostumem a coincidir ;)

      Elimina