Aquest cop, el protagonista d'Aigua bruta, en Miquel Camiller, filòleg obsesiu i una mica friki, treballa com a professor de català a l'escola de policia de Catalunya. El contacte amb els policies, algun d'ells amics seus, el fica sense voler en la investigació de la mort d'un jove becari universitari, el cos del qual ha aparegut en un bosc del Maestrat. Així, en Miquel, maldestre en la vida quotidiana i com a investigador també, tindrà ocasió de, a més de treballar conjuntament amb la policia, afegir més paraules i expressions a la seva interminable llista.
Ha resultat una lectura ràpida, divertida, amb un grapat considerable de sentit de l'humor i sense pretensions, que distreu d'una manera peculiar i agradable per a tots aquells als qui interessa, encara que sigui de una mica només, les diferents formes de parla de la gent del nostre país.
Mira, aquest no et dic que no. 'Aigua bruta' em va semblar fluixet en alguns aspectes, però també es llegeix bé, i també tenia punts a favor. Potser caurà, ves que et dic!
ResponEliminaDoncs "Fronts oberts" va més o menys en la mateixa línia que "Aigua bruta", entretingut i amb un protagonista diferent d'altres novel·les negres.
EliminaPotser he trobat a faltar més participació de la padrina.