No sé molt bé com descriure aquest llibre, potser la frase de la portada és el millor: "En la profunda noche oscura del alma las licorerías y los bares están cerrados".
Manual para mujeres de la limpieza és un recull de petites històries autobiogràfiques de l'autora que cal llegir amb calma i silenci per captar tots els matissos ocults en una manera molt peculiar d'escriure. Petites històries quotidianes de persones molt normals, senzilles, algunes d'elles molt pobres, d'altres molt riques però totes elles molt humanes, amb els seus drames personales i les seves misèries. Mares alcohòliques que lluiten per treure endavant els seus fills, filles gens estimades per la seva mare, marits enganxats a l'heroïna o a la beguda, sentiment de desarrelament en trobar-se fora de lloc; autobiogràfic total de la mateixa Lucia Berlin. Dones que se senten soles o diferents, poc estimades per les seves parelles. Cada capítol és un episodi diferent, no segueix cap ordre cronològic ni temàtic. Dentelladas de tigre, impressionant, Carmen o Mijito, fan posar la pell de gallina, arriben al fons de l'ànima. Qualsevol dels capítols toca la fibra sensible en veure com de difícil pot ser la vida quan s'és filla, mare i esposa de persones enganxades a l'alcohol, i ella mateixa també ho està.
Malgrat això, Lucia Berlin aconsegueix en algun d'aquests episodis retratar la vida amb un peculiar sentit de l'humor i una capacitat d'observació i de fixar-se amb petits detalls impressionant, tot recordant colors i olors que queden fixats en la memòria, moltes vegades per fer-li recordar amb enyorança la seva etapa a Mèxic i Texas.
No acostumo a deixar-me portar per les grans novetats editorials o per la publicitat que es pugui fer d'alguns llibres, però el títol em va cridar tant que no em vaig poder resistir. Fins i tot en començar-ho vaig pensar que m'havia equivocat, escollint un llibre de relats curts, però res més lluny del resultat final, ha estat una lectura de les que deixen empremta per molt temps.
No acostumo a deixar-me portar per les grans novetats editorials o per la publicitat que es pugui fer d'alguns llibres, però el títol em va cridar tant que no em vaig poder resistir. Fins i tot en començar-ho vaig pensar que m'havia equivocat, escollint un llibre de relats curts, però res més lluny del resultat final, ha estat una lectura de les que deixen empremta per molt temps.
Fa poc el vaig tenir a les mans i al final me'n vaig desdir. És massa dramàtic? Ho passes malament? Es que em fa molt de pal llegir llibres d'aquells que se't fan un nus a la gola.
ResponEliminaT'ho recomano de totes totes. No és gens dramàtic, Lucia Berlín sap descriure una situació tremenda d'una manera molt especial, traient-li ferro i a vegades introduint un sentit de l'humor molt especial, com segurament va ser ella.
Elimina