Un estiu a l'Empordà

    Després d'anys voltant pel món com a corresponsal d'un important diari, en Marc torna a Catalunya reclamat pel seu director que ha de retallar despeses sí o sí. La tornada coincideix amb la mort del tiet d'en Marc, que li deixa en herència la masia on vivia, un lloc encisador on Marc es repensa el seu futur personal i professional. Queden enrera Londres, el seu últim destí, i la Nancy, jove periodista amb qui en Marc manté una relació càlida però lliure.
    Porto unes quantes lectures que no l'encerto gaire i un altre cop m'ha tornat a passar, començo a pensar que sóc jo i no els llibres... El títol em va captivar i no m'ho vaig rumiar però aquesta novel·la no m'ha dit res que no sàpiga o que no pugui trobar en una guia de viatge. Tot i que no sóc una gran coneixedora de l'Empordà el visito sovint, suficient per saber que és una zona rica en paisatges, gastronomia i cultura. Potser serà més útil per algú que no ho conegui. A més d'això, tot el que no és explicar les meravelles de l'Empordà sembla tret d'articles d'opinió o l'editorial d'un diari però això ho pot justificar el fet de qui és l'autor, director de La Vanguàrdia.
    Hi ha un detall que m'ha fet començar la lectura amb mal peu: és la tercera novel·la que llegeixo en poc temps on es repeteix el mateix clixé: dona jove, culta i atractiva perd l'oremus per home madur, experimentat i sibarita. Serà que les tres estaven escrites per homes d'aquesta mena?