Una dona anodina, res en ella no crida l'atenció, ni alta ni baixa, ni lletja ni guapa, ni jove ni gran. Però ell s'hi fixa, i per sortir de la seva pròpia monotonia, decideix seguir-la sense que ella ho sàpiga, descobrint què fa, on va cada dia, on viu, escrivint-ho tot en una llibreta. Aquest assetjament, certament malaltís, el portarà a descobrir coses inesperades, i s'haurà d'implicar en la vida d'aquesta dona més enllà del que esperava.
Alguns l'han definit com a novel·la negra, de fet pertany a l'editorial Llibres del delicte; altres la consideren un thriller psicològic. El que sí és cert és que la psicologia del protagonista és digna d'estudi, perquè un personatge com aquest no em sembla ni molt menys estrany o inversemblant, i qualsevol de nosaltres pot convertir-se en el seu blanc. Amb això vull dir que és tan real que a vegades m'ha arribat a angoixar, hom pot arribar a entrar en una paranoia de persecució personal.
La primera novel·la d'Anna Maria Villalonga sorprèn per la seva senzillesa, quotidianitat i naturalitat, ben escrita, amb una trama perfectament construïda, en cap moment perd el ritme.
L'argument és prou interessant, però ja l'he vist en altres bandes i no m'acabo d'animar a llegir-lo. No fa pinta de novel·la negra, però. Deixem-ho en intriga.
ResponEliminaNo ho sembla gens, novel.la negra. Potser es podria haver aprofondit més encara en la psicologia del protagonista, però pel meu gust ja està bé així.
EliminaMoltes gràcies, no havia vist la teva ressenya fins avui.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu per escriure tan bé allò que a vegades he pensat que pot passar tan fàcilment ;)
Elimina